Qui cria gripaus, també en menja
Malgrat que molts ciutadans de Catalunya han estat reclamant i reclamen que les forces polítiques i cíviques de l’independentisme català vagin unides, ni ERC ni la CUP han volgut portar aquesta unitat més enllà del que anomenen “unitat estratègica”. Aquesta és una fórmula que limita el denominador comú a l’objectiu final, la qual cosa no té res ni d’unitària ni d’estratègica. Des d’aquesta perspectiva no ha de sorprendre ningú que les municipals hagin estat un escenari propici per a pactes basats en simpaties, antipaties i oportunismes de caràcter local i aliens a qualsevol estratègia nacional. I tant ERC, com la CUP i JuntsxCat els han posat en pràctica, sense miraments, sense recances i sense memòria. Per tant, que ERC s’esveri ara perquè la majoria de govern de la Diputació de Barcelona s’hagi articulat d’aquesta mateixa manera és un trist exercici de cinisme: si vas llençant gripaus a la bassa dels veïns, els hauràs de sentir cantar tothora encara que no t’agradi i, fins i tot, potser empassar-te’n algun.
