De cap manera
No pot ser cert això que es rumoreja. Que l’atemptat a la Rambla va ser perpetrat per un confident del CNI. Que n’era col·laborador fins almenys cinc dies abans dels assassinats comesos el 17 d’agost del 2017, i que l’endemà va ser esborrat dels arxius del CNI des de Madrid.
No pot ser veritat. Com tampoc ho podia ser que un tal senyor X tingués alguna cosa a veure amb un suposat terrorisme d’estat, que amb fons reservats s’encarregués de matar, extorsionar i segrestar gent al País Basc amb l’excusa de combatre ETA.
No pot ser veritat que qui ha denunciat casos de corrupció hagi patit amenaces, hagi hagut de viure com han entrat a casa seva per robar-li informació, hagi vist com se li tancaven les portes de feines...
No pot ser veritat que qui planta cara a suposats fets atroços que atempten contra la democràcia, contra la llibertat, contra els drets civils acabi amb el destí destrossat, arruïnat, a la presó o a l’exili.
No pot ser veritat, perquè si ho fos estaria tothom indignat, i tots els mitjans de comunicació, lliures i veraços, estarien informant de tot això sense por. Perquè són lliures i no depenen de ningú que els pugui forçar a callar. Perquè vivim en un estat de dret on el primer interessat a posar llum i buscar responsables sobre aquests suposats drets hauria de ser el mateix govern.
Si com diuen som una de les democràcies més consolidades, seria impensable imaginar-se que pogués existir un entramat obscur que servís perquè alguns poguessin utilitzar diners públics, pressionar jutges, comprar mitjans de comunicació, pagar silencis o presentar polítics servils als seus objectius. De cap manera. No pot ser. Perquè si fos així seria lògic pensar que hi hauria milions de persones volent sortir de les urpes d’un sistema que permet per acció i omissió que això passi. Seria increïble que des d’instàncies com el govern de l’Estat es permetessin corrupteles. I no cal ni dir que la mateixa Casa Reial mai s’hi podria veure esquitxada.
O no?
