Unitat
Aquest mes d’agost, farà trenta anys que el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) es dissolia i decidia integrar-se en un nou partit polític, Catalunya Lliure. Era l’agost del 1989. En una assemblea extraordinària, celebrada a Prada de Conflent, la branca del Moviment de Defensa de la Terra que seguia l’estratègia del Front Patriòtic va adoptar aquella decisió. Catalunya Lliure va néixer com a coalició independentista el juny d’aquell mateix any entre el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Nacional de Catalunya per concórrer a les eleccions europees. Més endavant, el desembre del mateix 1989, es va transformar en partit. Trenta anys i unes quantes assemblees, formacions i dissolucions després, Poble Lliure va decidir prendre el relleu d’uns postulats que, tres dècades després, continuen més vigents que mai i que, malauradament, demostren que cal molta unitat entre l’independentisme si, una, no es vol donar la raó a Aznar. I, dues, si és que realment es vol un bé per a la terra que sigui real, social, econòmic i cultural. Recordo això perquè, repassant el sis punts del programa d’acció d’aquella formació d’esquerres i independentista, l’objectiu era ben clar: defensa dels drets polítics del poble català; defensa dels drets de les classes populars; defensa de la terra; defensa de la llengua i la identitat nacionals; defensa dels presos independentistes, contra la repressió, i, per últim, solidaritat internacional, l’Europa de les nacions. Hi ha algun partit amb voluntat independentista que no els subscrigui, aquests punts? Mirem d’aprendre’n, del passat. Per a això el tenim. Per intentar ser millors que els qui ens han precedit i no cometre errors ja coneguts. Les mateixes problemàtiques es van repetint una vegada i una altra. Les noves generacions de polítics es troben amb maldecaps idèntics que els que van haver d’afrontar els seus predecessors. Amb la diferència que el pas del temps els ha anat en contra i, en canvi, a favor dels qui no en volen ni sentir a parlar de la independència de Catalunya. La solució és coneguda, però per molt que ho sigui, de coneguda, no és acceptada. I per mi aquesta solució que és una qualitat imprescindible seria el setè punt del programa. Es diu defensa de la unitat.
