Unitat

Aquest mes d’agost, farà trenta anys que el Movi­ment de Defensa de la Terra (MDT) es dis­so­lia i deci­dia inte­grar-se en un nou par­tit polític, Cata­lu­nya Lliure. Era l’agost del 1989. En una assem­blea extra­or­dinària, cele­brada a Prada de Con­flent, la branca del Movi­ment de Defensa de la Terra que seguia l’estratègia del Front Patriòtic va adop­tar aque­lla decisió. Cata­lu­nya Lliure va néixer com a coa­lició inde­pen­den­tista el juny d’aquell mateix any entre el Movi­ment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya per concórrer a les elec­ci­ons euro­pees. Més enda­vant, el desem­bre del mateix 1989, es va trans­for­mar en par­tit. Trenta anys i unes quan­tes assem­blees, for­ma­ci­ons i dis­so­lu­ci­ons després, Poble Lliure va deci­dir pren­dre el relleu d’uns postu­lats que, tres dècades després, con­ti­nuen més vigents que mai i que, malau­ra­da­ment, demos­tren que cal molta uni­tat entre l’inde­pen­den­tisme si, una, no es vol donar la raó a Aznar. I, dues, si és que real­ment es vol un bé per a la terra que sigui real, social, econòmic i cul­tu­ral. Recordo això perquè, repas­sant el sis punts del pro­grama d’acció d’aque­lla for­mació d’esquer­res i inde­pen­den­tista, l’objec­tiu era ben clar: defensa dels drets polítics del poble català; defensa dels drets de les clas­ses popu­lars; defensa de la terra; defensa de la llen­gua i la iden­ti­tat naci­o­nals; defensa dels pre­sos inde­pen­den­tis­tes, con­tra la repressió, i, per últim, soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal, l’Europa de les naci­ons. Hi ha algun par­tit amb volun­tat inde­pen­den­tista que no els subs­cri­gui, aquests punts? Mirem d’apren­dre’n, del pas­sat. Per a això el tenim. Per inten­tar ser millors que els qui ens han pre­ce­dit i no come­tre errors ja cone­guts. Les matei­xes pro­blemàtiques es van repe­tint una vegada i una altra. Les noves gene­ra­ci­ons de polítics es tro­ben amb mal­de­caps idèntics que els que van haver d’afron­tar els seus pre­de­ces­sors. Amb la diferència que el pas del temps els ha anat en con­tra i, en canvi, a favor dels qui no en volen ni sen­tir a par­lar de la inde­pendència de Cata­lu­nya. La solució és cone­guda, però per molt que ho sigui, de cone­guda, no és accep­tada. I per mi aquesta solució que és una qua­li­tat impres­cin­di­ble seria el setè punt del pro­grama. Es diu defensa de la uni­tat.