Opinió

A fons

Es busca talent tecnològic

L’atur en el sector de les TIC està en un 3%, quan el país es troba en l’11,1%
El sector de les TIC dona feina a 106.400 persones, similar al sector químic i més que el de l’automoció

La trans­for­mació de l’eco­no­mia és una rea­li­tat. I a Cata­lu­nya no passa per alt. El sec­tor de les tec­no­lo­gies de la infor­mació (TIC), que dona feina a 106.400 per­so­nes a Cata­lu­nya, ja iguala el nom­bre d’ocu­pats en el de la química i ha superat en ocu­pació directa en sec­tors líders, com ara el de l’auto­moció. Són dades reve­la­do­res pre­sen­ta­des en el dar­rer Baròmetre del Sec­tor Tec­nològic, ela­bo­rat recent­ment pel Cen­tre Tec­nològic de Cata­lu­nya (CTecno), que des­taca que aquest camp ja dona feina al 3,1% de la població ocu­pada a casa nos­tra. És cert que Cata­lu­nya no vol que­dar-se enrere en àmbits clau per al progrés, però també és evi­dent que aquí s’obre un inter­ro­gant: atesa la demanda, hi haurà prou pro­fes­si­o­nals per cobrir els llocs de tre­ball en el sec­tor TIC?

L’àmbit TIC està for­mat per les indústries manu­fac­tu­re­res i de ser­veis, de què l’acti­vi­tat prin­ci­pal està vin­cu­lada al desen­vo­lu­pa­ment, la pro­ducció, la comer­ci­a­lit­zació i l’ús inten­siu de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i de la comu­ni­cació. Per això, pro­fes­si­o­nals amb estu­dis ele­vats d’informàtica, inter­net i tele­co­mu­ni­ca­ci­ons tin­dran asse­gu­rat el lloc de tre­ball, els pròxims anys. La demanda de pro­fes­si­o­nals amb el per­fil de les TIC va créixer a Bar­ce­lona el dar­rer any, men­tre que els per­fils dis­po­ni­bles només ho van fer un 7,6%. Segons CTecno, la manca de per­so­nes pre­pa­ra­des per tre­ba­llar en aquest camp és el prin­ci­pal obs­ta­cle perquè les empre­ses no puguin seguir crei­xent.

Des de la Gene­ra­li­tat es diu que en el sec­tor no hi ha pràcti­ca­ment atur, només un 3%, quan la mit­jana és de l’11,1%. El Baròmetre detecta que el prin­ci­pal motiu per què el sec­tor perd per­so­nal és per culpa del salari, que és poc com­pe­ti­tiu com­pa­rat amb el d’altres països. A més, les con­di­ci­ons labo­rals també són pit­jors aquí que més enllà dels Piri­neus. A tall d’exem­ple, un engi­nyer de pro­gra­mari cobra a l’Estat uns 40.000 euros, quan a la majo­ria de països euro­peus la xifra arriba als 60.000. Però el cas més para­digmàtic és el dels EUA, on un pro­fes­si­o­nal pot superar els 110.000 euros anu­als.

Si seguim ana­lit­zant les dades del CTecno, s’observa que Cata­lu­nya tenia, el dar­rer exer­cici, 15.757 empre­ses de tec­no­lo­gia de la infor­mació, un 4,5% més que el 2017, i que fac­tu­ra­ven 16.667 mili­ons, amb crei­xe­ments entorn del 14% en 24 mesos. Lla­vors, el 72% va ele­var les seves ven­des i enguany, ja són el 77% les que pre­ve­uen aug­men­tar la fac­tu­ració.

A més del crei­xe­ment de nom­bre d’empre­ses, d’emple­ats i de fac­tu­ració, en el sec­tor també es veu que tam­poc passa res si la ubi­cació d’aques­tes fir­mes van més enllà de la capi­tal cata­lana. Una empresa TIC, al final, neces­sita una bona con­nexió de fibra òptica, accés de per­so­nal qua­li­fi­cat i una bona comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal a través de l’aero­port. L’àrea de Bar­ce­lona con­cen­tra encara el 86% de les seus de les empre­ses del sec­tor.

Per resol­dre la qüestió de la demanda de per­fil per a les empre­ses TIC, és evi­dent que cal fer un esforç per millo­rar el seu sou res­pecte al d’altres països comu­ni­ta­ris. Si no, s’entrarà en un doble risc. D’una banda, els bons pro­fes­si­o­nals mar­xa­ran a tre­ba­llar fora i de l’altra, els qui s’han for­mat en els cen­tres uni­ver­si­ta­ris o tenen experiència labo­ral en indrets com ara els EUA, el Regne Unit o Ale­ma­nya no tor­na­ran. Cal posar en marxa pro­gra­mes per recu­pe­rar el talent.

Un altre ele­ment que fa pre­veure que el sec­tor tec­nològic vagi a més és la pro­li­fe­ració de noves empre­ses tec­nològiques emer­gents. Bé siguin cre­a­des aquí o perquè els empre­ne­dors i inver­sors d’aques­tes fir­mes emer­gents inter­na­ci­o­nals trien Bar­ce­lona per ubi­car-s’hi. Cal dir que la capi­tal cata­lana ja és la ter­cera ciu­tat euro­pea pre­fe­rida per desen­vo­lu­par aques­tes com­pa­nyies. A tall d’exem­ple, Badi, la pla­ta­forma líder per tro­bar el com­pany de pis ideal per edat i afi­ni­tats, acaba d’anun­ciar una ronda de finançament de 8,2 mili­ons d’euros. Psi­ous, la pri­mera pla­ta­forma de rea­li­tat vir­tual per a pro­fes­si­o­nals de la salut men­tal, espe­ci­a­lit­zada en el trac­ta­ment de tras­torns d’ansi­e­tat, ha anun­ciat el tan­ca­ment d’un finançament per valor de 8 mili­ons d’euros i, el més espec­ta­cu­lar, l’empresa emer­gent Tra­vel­perk, una agència de viat­ges cor­po­ra­tiva amb seu a Bar­ce­lona, ha acon­se­guit que un grup d’inver­sors hi injec­tin 92 mili­ons d’euros per seguir crei­xent.

Totes aques­tes inver­si­ons ja estan par­ti­ci­pant a fer més gran l’incre­ment de la demanda de per­fils labo­rals cata­lans alta­ment tec­nològics. Cata­lu­nya, doncs, ha de seguir en la dinàmica de la millora i el crei­xe­ment del sec­tor tec­nològic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor