El mirall escocès
Fa alguns mesos, la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va anunciar que es plantejava una nova consulta abans del maig del 2021: “L’elecció serà entre el Brexit i el futur d’Escòcia com una nació independent europea”, va dir la líder del Partit Nacional Escocès en una intervenció al Parlament. És evident que les condicions han canviat radicalment i sembla lògic que en vista d’aquest escenari es consulti novament la ciutadania.
No es tracta només d’una petició del govern escocès. Una enquesta publicada dilluns indicava que els escocesos es mostren disposats a votar un altre cop en una consulta en els pròxims dos anys. Les respostes, a més a més, apunten a un avenç del bloc favorable a la independència escocesa, que se situaria en un 46%, mentre que un 43% dels 1.019 enquestats prefereixen continuar al Regne Unit. Fa pocs dies, el número dos del partit laborista britànic, John McDonnell, va opinar sobre la petició del govern escocès. En un acte del Festival Fringe d’Edimburg, el representant laborista va dir que una decisió d’aquest tipus “correspon al Parlament i al govern escocès” i que el seu partit no impediria una segona votació: “No bloquejaríem alguna cosa així. Deixaríem que els escocesos votessin. Això és democràcia.” Expressat d’aquesta manera, en termes de democràcia i no pas d’excuses legals o arguments de la por, sembla extremadament senzill, però els ciutadans catalans fa anys que sortim massivament al carrer i, malgrat tot, els governs espanyols de torn han reaccionat de la mateixa manera. Amb un no rere l’altre.
És veritat que fonts del partit laborista s’han afanyat a rectificar les seves paraules, però que el número dos del partit s’expressi en aquests termes, sobretot si ho comparem amb els seus homòlegs espanyols, no deixa de sorprendre’ns. Alguna persona s’imagina un dirigent del PSOE defensant una posició com aquesta, dient que “deixarien que els catalans votessin” i afegint-hi que “això és democràcia”? Francament, es fa difícil d’imaginar.
