GUERRA SENSE FINAL

Guerra de Síria. Inici: març del 2011. Final? Malauradament, encara no hi ha data. Fa mesos que s’anuncia que la fi és imminent, però la realitat sobre el terreny és ben diferent. És cert que la majoria dels combats se centren a la província d’Idlib, al nord del país, encara que a la zona del Kurdistan sirià la violència també és latent.

Els actors internacionals han anat perdent protagonisme (almenys mediàtic) en els darrers temps en un conflicte que ha devastat totalment el país.

La Turquia de Recep Tayyip Erdogan s’erigeix ara com en un dels principals implicats en aquesta zona d’Idlib que és fronterera amb el seu país. Quan l’aixecament dels rebels sirians en contra del seu dictador, Baixar al-Assad, va ser una realitat, el líder turc es va mostrar obertament en contra del règim alauita. Preferia que la veïna Síria estigués dominada per faccions més properes a Turquia, aïllant d’aquesta manera la gran influència que exerceix l’Iran i les milícies libaneses de Hezbol·là sobre Damasc. Un nou règim a Síria es convertiria en un contrapès a la zona del Pròxim Orient. De fet, durant els primers anys del conflicte sirià –i quan els gihadistes d’Estat Islàmic s’havien fet forts a la zona est del país, arribant fins i tot a l’Iraq– es va acusar Ankara de tenir una frontera molt porosa amb els combatents d’aquesta formació. La guerra de Síria va atraure milers de milicians estrangers, un fet gairebé sense precedents. Ara, gran part d’aquests soldats que no han pogut retornar als seus països d’origen –un de les grans pors dels països occidentals pel temor que puguin cometre algun atemptat com a llops solitaris– són a la província d’Idlib, on es lliura l’enèsima batalla final. Es calcula que hi ha 70.000 combatents rebels en una zona on viuen 3 milions de civils. En aquest últim compàs, Erdogan vol tenir un paper protagonista. De fet, aquesta setmana ha viatjat a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Vladimir Putin. Les relacions entre els dos països han estat complicades en els darrers temps. La província siriana d’Idlib ja fa temps que erosiona els interessos de Moscou i Ankara.

En aquesta zona lluiten contra Al-Assad els gihadistes de Hayat Tahrir al-Sham, però també grups rebels que tenen el suport d’Ankara. La preocupació de Putin és que aquestes faccions debilitin l’exèrcit del règim sirià. Aliats fidels des dels temps de l’URSS, el mandatari rus no deixarà de banda en aquesta recta final un líder que ha viscut hores molt més baixes. En aquesta trobada, Erdogan va aprofitar per comprar armament a Moscou, fet que va ser criticat durament pels Estats Units, que tot i les vacil·lacions continuen donant suport a les faccions kurdes que també pateixen els embats de l’exèrcit turc. Sense oblidar els atacs d’Israel contra objectius iranians al sud de Síria. Un conflicte de difícil solució amb protagonistes internacionals de nou en escena, si és que mai havien deixat d’estar-hi.