ARRENCAR
El setembre del 2015, a les envistes de la Diada d’aquell any i de l’inici de la campanya electoral del 27-S, el diari El Punt Avui va publicar una sèrie titulada “No són a cap llista, però hi podrien ser” destinada a donar veu a activistes amb l’objectiu de conèixer el seu parer sobre el moment polític. El 3 de setembre, el protagonista era un senyor que es deia Quim Torra, a qui un servidor va entrevistar. En aquells moments, Torra acabava de ser remogut de la direcció d’El Born Centre Cultural pel nou govern de la ciutat de Barcelona i feia unes setmanes que era president interí d’Òmnium en substitució de Muriel Casals, incorporada a les llistes de Junts pel Sí. El titular que va sortir de la xerrada va ser: “Si el procés s’encalla, quedarem atrapats per l’Estat.” La frase exacta de la qual sorgia el destacat era: “El procés està sent un conjunt d’etapes encadenades que estem superant. El dia que ens quedem encallats en una etapa, quedarem atrapats per l’Estat.”
D’ençà d’aquella reflexió ha plogut molt, i amb molt aparat elèctric, i el senyor Quim Torra no només va acabar podent ser en una llista, sinó que hi va ser i, per postres, ha acabat escollit president del país. Han passat quatre anys i sembla evident que, si el procés no està encallat, es mou a un ritme imperceptible. El diagnòstic d’antany del que avui és al centre de la pista resulta perfectament vigent.
Com es reprendrà la marxa? En quina direcció? En aquella mateixa sèrie d’entrevistes del setembre del 2015, el dia abans de Torra hi desfilava Gabriel Rufián, aleshores militant de Súmate. “L’acte de fe no és el que està passant a Catalunya, sinó esperar que l’Estat canviï”, afirmava.
No soc partidari d’atrapar els polítics en les seves paraules sense contextualitzar-les ni tenir en compte l’evolució posterior de la política. No només tothom té dret a canviar d’opinió, sinó que de vegades fer-ho és altament recomanable. El que passa és que la frase del senyor Rufián no només continua semblant vigent, sinó que en quatre anys no hem fet altra cosa que acumular proves que la reforcen. Si algun dels dos actors esmentats, pels motius que sigui, ha canviat d’opinió, que ho argumenti amb valentia i sinceritat. No hi ha poble més comprensiu que el català, quan se li expliquen bé les coses. I si no han canviat, no deu ser tan difícil posar-se d’acord en l’estratègia. Mentrestant, amb la Diada a tocar i una sentència propera, a la ciutadania li toca mostrar que continua mobilitzada i activament expectant. Ens veiem a la mani, i els que no pugueu venir perquè sou a la presó o a l’exili, no patiu: us portarem amb nosaltres al cor, i sobretot al cap.
