Opinió

I després de la sentència, què?

L’escenari d’una condemna i el seu compliment és la hipòtesi que menys desitgem, però ha de ser analitzada per evitar generar expectatives indegudes i una frustració col·lectiva

Men­tre espe­rem que es faci pública la sentència del procés, resulta ine­vi­ta­ble entrar en el ter­reny de les espe­cu­la­ci­ons i, en aquest camp, no són poques les múlti­ples vari­a­bles que s’han fet ser­vir, com ara l’abso­lució, la con­demna i el poste­rior indult o amnis­tia i, en menor mesura, la con­demna i el seu com­pli­ment. Aquesta última pos­si­bi­li­tat, que és la que tots menys desit­gem, ha de ser ana­lit­zada, no obs­tant això, per evi­tar gene­rar expec­ta­ti­ves inde­gu­des que ens aca­bin por­tant a una frus­tració col·lec­tiva que ningú mereix.

Com a punt de par­tida, m’agra­da­ria dei­xar clar un fet que és essen­cial: les penes sem­pre es com­plei­xen ínte­gra­ment, sense que això vul­gui dir que una per­sona con­dem­nada l’hagi de com­plir tota a la presó. Si hi ha un indult o una amnis­tia com­plirà ínte­gra­ment la part no indul­tada o no amnis­ti­ada.

Dit això, par­tim de la base de la impo­sició d’una con­demna per endin­sar-nos en el procés poste­rior: el com­pli­ment o l’exe­cució penal, que és el que ara ens resulta útil tenir clar.

Un cop sigui ferma la sentència, i la del Suprem ho serà imme­di­a­ta­ment després de la seva noti­fi­cació perquè el recurs d’empara davant del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal no impe­deix la fer­mesa de la reso­lució, el con­dem­nat ha de ser clas­si­fi­cat i aquest procés dura, com a mínim, dos mesos. El procés de clas­si­fi­cació con­sis­teix, almenys teòrica­ment, en una anàlisi del cas i de les cir­cumstàncies del con­dem­nat, a més de la seva obser­vació per part dels equips tècnics del cen­tre peni­ten­ci­ari on es trobi en el moment que la sentència sigui ferma.

règim de semi­lli­ber­tat?

Les alter­na­ti­ves de clas­si­fi­cació són tres: pri­mer grau, que és un règim d’aïlla­ment amb escas­ses acti­vi­tats i un nom­bre limi­tat d’hores de pati, apli­ca­ble només en casos molt con­crets; segon grau, que és l’ano­me­nat règim nor­mal i que s’aplica a la gran majo­ria d’interns, i ter­cer grau, que és un règim de semi­lli­ber­tat en què els interns van a dor­mir a un cen­tre peni­ten­ci­ari o d’inserció social i durant el dia sur­ten a tre­ba­llar i gau­dei­xen de tots els caps de set­mana a casa seva.

Les vari­a­bles de clas­si­fi­cació són molt diver­ses, però sem­pre pesen més les sub­jec­ti­ves, és a dir, aque­lles que resul­ten difícil­ment con­tras­ta­bles des de paràmetres impar­ci­als i objec­tius; no obs­tant això, resulta molt difícil ima­gi­nar que en el cas del procés hi hagi ele­ments sub­jec­tius que com­por­tin la neces­si­tat, o que per­me­tin jus­ti­fi­car, una clas­si­fi­cació en pri­mer grau de trac­ta­ment o de règim d’aïlla­ment.

Des del meu punt de vista, i sem­pre ente­nent que ni tan sols hau­rien hagut de ser jut­jats i encara menys con­dem­nats, sub­jec­ti­va­ment es donen totes les vari­a­bles necessàries per a una clas­si­fi­cació directa en ter­cer grau de trac­ta­ment, el règim de semi­lli­ber­tat; no obs­tant això, aquí topa­rem amb impe­di­ments objec­tius en funció de la con­demna que se’ls imposi, ja que no podem obli­dar que la fis­ca­lia va dema­nar, i insis­tir, en l’apli­cació de les regles con­tin­gu­des en l’arti­cle 36.2 del Codi Penal que impe­di­rien la clas­si­fi­cació en ter­cer grau fins al com­pli­ment de més de la mei­tat de la pena. L’apli­cació d’aquesta regla té les seves arrels en les pre­vi­si­ons de la Llei orgànica 7/2003 de com­pli­ment ínte­gre de les penes, així ano­me­nada com si abans no s’hagues­sin com­plert en la seva tota­li­tat. Tenint pre­sent tot això, sem­bla evi­dent que la clas­si­fi­cació serà en segon grau, “vida nor­mal”, segons la ter­mi­no­lo­gia peni­tenciària, i en l’esmen­tat règim podran com­plir fins a la pro­gressió a ter­cer grau.

EN QUINA PRESÓ?

La clas­si­fi­cació també implica l’assig­nació del cen­tre de com­pli­ment, i aquesta assig­nació del cen­tre de destí és com­petència exclu­siva d’Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries, que depèn del Minis­teri de l’Inte­rior, si és que el procés de clas­si­fi­cació els enxampa en alguna presó de fora de Cata­lu­nya. El cen­tre de com­pli­ment, de destí, no és un tema menor i no ho és, entre altres coses, perquè la seva deter­mi­nació no és objecte de recurs, en ter­mes gene­rals, davant del jutge de vigilància peni­tenciària cor­res­po­nent i, per tant, en cas que el procés de clas­si­fi­cació s’iniciï estant a Madrid hau­ran de com­plir la con­demna allà on els des­ti­nin.

Ara bé, un cop clas­si­fi­cats, tots els interns que ho esti­guin en segon o ter­cer grau, tenen la pos­si­bi­li­tat, no el dret, d’acce­dir a per­mi­sos peni­ten­ci­a­ris de fins a set dies de durada amb un topall anual segons si estan en segon o ter­cer grau. No és un dret, sinó un bene­fici, i per obte­nir-lo hi ha unes regles i uns objec­tius: la pre­pa­ració per a la vida en lli­ber­tat.

Per poder gau­dir de per­mi­sos peni­ten­ci­a­ris es reque­reix com­plir dos requi­sits dife­rents, cumu­la­tius: tenir una quarta part de la pena com­plerta i, a més, que s’observi bona con­ducta que, en ter­mes juris­pru­den­ci­als, està defi­nida com l’absència de san­ci­ons.

ELS PEAT­GES DEL CAMÍ

Els requi­sits objec­tius són fàcils de deter­mi­nar, però hi ha, a més, una sèrie de cri­te­ris, no pas requi­sits, d’índole sub­jec­tiva que és el motiu pel qual se sol endar­re­rir el gaudi d’aquest tipus de bene­fi­cis peni­ten­ci­a­ris i entre els quals hi ha el que més difi­cul­tat gene­rarà en el cas del procés: l’assumpció de la res­pon­sa­bi­li­tat cri­mi­nal, una mena de peatge que es cobra amb la intenció que els interns puguin gau­dir de per­mi­sos i que con­sis­teix a assu­mir els fets come­sos com a delic­tius amb totes les con­seqüències que això com­porta.

Igual­ment, en cas que s’apli­qui la regla de l’arti­cle 36.2 del Codi Penal, ales­ho­res sor­gi­ran noves excu­ses per impe­dir el gaudi de per­mi­sos, com ara la “llu­nya­nia de les dates de com­pli­ment” que, en aquest cas, esta­ria “jus­ti­fi­cada” sobre la base de la mateixa llu­nya­nia de la data de la pos­si­ble pro­gressió de ter­cer grau que, com hem vist, no podria ser abans de com­plir la mei­tat de la pena impo­sada.

El gaudi de per­mi­sos no és un requi­sit per a la pro­gressió a ter­cer grau, però sí que s’usa com un ins­tru­ment de pre­pa­ració per a això i, per tant, si no es tenen per­mi­sos, difícil­ment es pro­gres­sarà cap a un règim de semi­lli­ber­tat; dit d’una altra manera: en un sis­tema de com­pli­ment pro­gres­siu com l’espa­nyol, els bene­fi­cis peni­ten­ci­a­ris, i el seu gaudi, són els que van obrint la porta a un règim de major con­fiança. Asso­lir el ter­cer grau no només és una millora de les con­di­ci­ons de com­pli­ment, sinó també un requi­sit objec­tiu de cara a la pro­gressió cap a règim de lli­ber­tat con­di­ci­o­nal jun­ta­ment amb el fet d’haver extin­git les tres quar­tes parts de la pena i que s’observi bona con­ducta. La lli­ber­tat con­di­ci­o­nal implica, des de l’última reforma que se’n va fer, una sus­pensió de l’exe­cució de la pena quant al temps que quedi per com­plir i com­porta algu­nes res­tric­ci­ons res­pecte a la lli­ber­tat abso­luta, unes con­di­ci­ons que s’han d’obser­var.

També es pot acce­dir a la lli­ber­tat con­di­ci­o­nal, de manera excep­ci­o­nal, si es com­plei­xen les dues ter­ce­res parts de la pena, s’observa bona con­ducta i “que durant el com­pli­ment de la pena s’hagin desen­vo­lu­pat acti­vi­tats labo­rals, cul­tu­rals o ocu­pa­ci­o­nals, bé de manera con­ti­nu­ada, bé amb un apro­fi­ta­ment del qual s’hagi deri­vat una modi­fi­cació relle­vant i favo­ra­ble d’aque­lles cir­cumstàncies per­so­nals rela­ci­o­na­des amb la seva acti­vi­tat delic­tiva prèvia”, la qual cosa implica un altre peatge segu­ra­ment difícil d’assu­mir en el cas del procés.

Com es pot veure, l’esce­nari peni­ten­ci­ari no és sen­zill, ni de bon tros, i en gran mesura, dependrà de cri­te­ris sub­jec­tius que, al mateix temps, seran inter­pre­tats d’una manera o d’una altra depe­nent, sobre­tot, del cen­tre de com­pli­ment i de l’auto­ri­tat peni­tenciària sota la com­petència de la qual es tro­bin. Tot dependrà d’on s’ini­cia el procés de clas­si­fi­cació, si a Cata­lu­nya o fora de Cata­lu­nya, i de quin serà el cen­tre de com­pli­ment que se’ls assigni.

Con­fio equi­vo­car-me i que no ens haguem d’acos­tu­mar a la ter­mi­no­lo­gia i a les espe­ci­fi­ci­tats del dret peni­ten­ci­ari, però, en tot cas, saber-ne unes pin­ze­lla­des ens per­met afron­tar el que vindrà amb més ele­ments d’anàlisi i sense fal­ses expec­ta­ti­ves.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.