Com hi ha món
L’OMBRA DE L’11-S
11 de setembre del 2001, Nova York. El món mira atònit com es desplomen les Torres Bessones. 11 de setembre del 2019, Afganistan. El país viu un espiral de violència que es tradueix en atemptats gairebé diaris. Kabul és una de les ciutats més insegures del planeta.
El president George W. Bush va actuar amb set de venjança contra els talibans i Al-Qaida per l’atemptat en territori nord-americà. Es va considerar que era l’amagatall i el santuari dels terroristes. I és que a l’Afganistan es va llançar el que es va anomenar “la mare de totes les bombes”, l’abril del 2017, en una zona fronterera amb el Pakistan. Des del 2001, la campanya dels Estats Units en terra afganesa ha estat erràtica.
L’operació Llibertat Duradora ha costat la vida a 147.000 afganesos. El càstig que aquesta actuació –liderada pels nord-americans i amb la presència i el suport de l’OTAN– ha suposat per a la població ha estat immens. La violència no s’atura, i durant el 2018, gairebé 11.000 persones van perdre la vida. Més de mil eren menors d’edat.
I quina és ara la situació? Els talibans són ara més forts militarment que fa divuit anys i dominen gairebé la meitat del país. Trump té pressa per posar fi a una guerra que ha costat 875 milions de dòlars al seu país. La retirada de 14.000 soldats serà una prova de foc per a les forces de seguretat afganeses, que tot indica que no podran aturar les envestides d’un enemic cada cop més fort. Una de les línies vermelles del president dels Estats Units ha estat que la seva marxa no serveixi per enfortir els talibans i, de retruc, Estat Islàmic. L’Afganistan sempre s’ha mirat des d’occident amb cautela, perquè no es converteixi en una nova Síria, on milers de combatents arribats d’arreu del món es van allistar per lluitar al costat de grups gihadistes. De fet, Rússia segueix de prop tots els moviments per evitar un esclat de la violència i insisteix en la via política per solucionar aquest conflicte. Moscou encara recorda la desfeta de l’exèrcit soviètic.
Ara, però, el trencament de les converses de Trump amb els talibans –i l’amenaça d’atacar-los, quan es commemoren els divuit anys dels atemptats a les Torres Bessones– tensa encara més la delicada situació del país. El president dels Estats Units, lluny d’apaivagar una violència que s’allarga durant quatre dècades, amenaça amb més armes i més guerra, mentre que Al-Qaida aprofita el buit que ha deixat el debilitat Estat Islàmic d’Abu Bakr al-Bagdadi per demanar que els seus fidels ataquin als Estats Units, a Rússia, a Israel o a Europa. L’operació dels nord-americans dista de ser un èxit, però la marxa dels soldats estatunidencs pot suposar una desestabilització encara més gran per a un país que viu immers en la violència sectària, la misèria i la destrucció.