SEMPRE ÉS COSA D’ALTRES
Allò de “tot per al poble, però sense el poble” no s’ha superat. Els que diuen que ens representen solen ser éssers que es comporten de manera ben diferent a vostè o a mi. Els que arriben a dalt de tot dels partits, amb tot el que s’han d’empassar, amb tot el que han de callar, amb tot el que han de fer o permetre que es faci per arribar-hi, no estan fets de la mateixa pasta que qui treballa cada dia per tirar endavant la seva família. Tenen altres coses al cap, normalment. Per això em solen agradar els díscols, els que donen un cop damunt la taula, els que no segueixen la disciplina del partit, els que trenquen i esquincen les normes, els electrons lliures.
Tot això ve a tomb de les últimes declaracions d’Eva Granados, del PSC. Es mostrava sorpresa davant la possibilitat d’un referèndum. Assegura que amb el PSOE no serà possible, perquè “no ha de ser la ciutadania qui dirimeixi una qüestió tan important com l’autodeterminació”.
El dret d’autodeterminació dels pobles l’han d’exercir els pobles. Sembla ridícul i reiteratiu, però la democràcia no te la fan. La democràcia ens la fem. I sense tenir això clar, el resultat és que no hi ha democràcia: hi ha alguna cosa que s’hi vol assemblar, però que no ho és.
És lamentable que els que diuen que representen algú considerin que aquest algú és imbècil. Acaben pensant que ells són els escollits, ves a saber per què o per qui, i que tenen a les seves mans el destí de la humanitat. Pobres de nosaltres.
No només una qüestió important ha de ser decidida, debatuda i pensada per la població, sinó que és l’única manera de mantenir vius els mecanismes que donen sentit a un sistema que ha caducat. Perquè aquesta enganyifa ha caducat. Li pesi a qui li pesi.
Allunyem-nos dels que pensen que les decisions que ens corresponen a tots són cosa d’altres. Aquests altres mai donen la cara i acostumen a actuar a l’ombra. Així que, ja va sent hora que arribi la llum.
