Rebull, la rebel
Nascuda a Sabadell el 21 de setembre del 1919, filla de militants anarquistes, Teresa Soler, que va adoptar el cognom del seu company, Josep Rebull, avui faria cent anys. Plegats van militar a les files del POUM i junts també van haver de fugir de Catalunya quan l’any 1939 les tropes franquistes van arribar a Barcelona. Es van instal·lar per sempre més a Banyuls de la Marenda, des d’on va exercir la seva lluita. Tot i que el sorgiment de la Nova Cançó la va agafar gran i a l’exili, Rebull es va guanyar el sobrenom de l’Àvia de la Nova Cançó pel seu compromís, coratge i esperit rebel reivindicant la llengua i la cultura catalanes a través de la cançó. Ella mateixa reconeixia que va ser Raimon qui l’havia animada a cantar, a cridar, contra el que passava a Catalunya, després d’assistir al concert del de Xàtiva a l’Olympia de París, el juny del 1966. Rebull va decidir militar per la causa des de la cançó. Reivindicar a través de la força de la paraula, sovint musicant poemes de Marçal o de Papasseït per endolcir la lluita, però al mateix temps fent-la més universal. Trobo que en la situació política actual, de repressió, de persecució, de presó i d’exili –circumstàncies que també va viure Rebull, però amb una dictadura declarada–, alguns músics i cantautors han tornat a adoptar la cançó protesta per fer d’altaveu d’una realitat que és inadmissible. I en aquest sentit, voldria reivindicar la feina que fa la Montse Castellà. Cantautora tortosina, activista i compromesa, Castellà no només em recorda físicament la Rebull (busqueu fotos de portades de discos i la veureu morena, cabells llargs, guitarra en mà), sinó també per la seva militància i compromís amb unes idees, amb uns valors, amb una terra. Primer amb Paco Ibáñez i aquest estiu al costat de Joan Baez, Castellà s’ha forjat una carrera sòlida al carrer i als escenaris picant pedra. I ha recollit la impotència, la ràbia i la desil·lusió, però també les reivindicacions, l’empenta, la força i la determinació de la gent per passar-la pel sedàs de la música i transformar-la en un material sensible capaç de sacsejar consciències. Trobo que la Castellà s’ha fet seu l’esperit de la Rebull, rebel.
