Rebull, la rebel

Nas­cuda a Saba­dell el 21 de setem­bre del 1919, filla de mili­tants anar­quis­tes, Teresa Soler, que va adop­tar el cognom del seu com­pany, Josep Rebull, avui faria cent anys. Ple­gats van mili­tar a les files del POUM i junts també van haver de fugir de Cata­lu­nya quan l’any 1939 les tro­pes fran­quis­tes van arri­bar a Bar­ce­lona. Es van ins­tal·lar per sem­pre més a Banyuls de la Marenda, des d’on va exer­cir la seva lluita. Tot i que el sor­gi­ment de la Nova Cançó la va aga­far gran i a l’exili, Rebull es va gua­nyar el sobre­nom de l’Àvia de la Nova Cançó pel seu com­promís, coratge i espe­rit rebel rei­vin­di­cant la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes a través de la cançó. Ella mateixa reco­nei­xia que va ser Rai­mon qui l’havia ani­mada a can­tar, a cri­dar, con­tra el que pas­sava a Cata­lu­nya, després d’assis­tir al con­cert del de Xàtiva a l’Olym­pia de París, el juny del 1966. Rebull va deci­dir mili­tar per la causa des de la cançó. Rei­vin­di­car a través de la força de la paraula, sovint musi­cant poe­mes de Marçal o de Papasseït per endol­cir la lluita, però al mateix temps fent-la més uni­ver­sal. Trobo que en la situ­ació política actual, de repressió, de per­se­cució, de presó i d’exili –cir­cumstàncies que també va viure Rebull, però amb una dic­ta­dura decla­rada–, alguns músics i can­tau­tors han tor­nat a adop­tar la cançó pro­testa per fer d’alta­veu d’una rea­li­tat que és inad­mis­si­ble. I en aquest sen­tit, vol­dria rei­vin­di­car la feina que fa la Montse Cas­tellà. Can­tau­tora tor­to­sina, acti­vista i com­pro­mesa, Cas­tellà no només em recorda física­ment la Rebull (bus­queu fotos de por­ta­des de dis­cos i la veu­reu morena, cabells llargs, gui­tarra en mà), sinó també per la seva militància i com­promís amb unes idees, amb uns valors, amb una terra. Pri­mer amb Paco Ibáñez i aquest estiu al cos­tat de Joan Baez, Cas­tellà s’ha for­jat una car­rera sòlida al car­rer i als esce­na­ris picant pedra. I ha reco­llit la impotència, la ràbia i la desil·lusió, però també les rei­vin­di­ca­ci­ons, l’empenta, la força i la deter­mi­nació de la gent per pas­sar-la pel sedàs de la música i trans­for­mar-la en un mate­rial sen­si­ble capaç de sac­se­jar consciències. Trobo que la Cas­tellà s’ha fet seu l’espe­rit de la Rebull, rebel.