DRET PENAL DE L’ENEMIC
De ben segur que molts ja sabreu a què em refereixo, però per a aquells que desconeixen el significat del títol que encapçala aquest article, podríem dir que es tracta d’un concepte recuperat pel jurista alemany Günter Jakobs, que, en el marc d’una teoria segons ell filosòfica, s’hauria d’aplicar a tots aquells que són considerats enemics de la societat o de l’estat. Per tant, hi hauria dues vares de mesurar: un dret penal –amb uns procediments i unes proteccions– per a la gent, els ciutadans, que ha comès un delicte tipificat en les seves normes jurídiques, i un altre dret penal aplicable a aquest altre col·lectiu de persones que serien tractades com a enemics. O fins i tot molt pitjor. La persona declarada enemiga de tota la societat, de tot un estat, de tot un model d’estat, deixa aleshores de ser un ciutadà que ha pogut cometre un error a la seva vida, per passar pel sedàs d’uns altres codis extrems. Sense cap contemplació ni pietat, perquè la finalitat d’aquest dret penal fet a mida, consisteix en l’eliminació de la persona per així aconseguir eliminar el problema o el conflicte distorsionador d’un statu quo. De fet, aquest dret penal aplicat a l’enemic que no convé ja va ser portat a la pràctica pel règim nazi alemany i per tants d’altres, com és el cas del règim franquista, tan enyorat per alguns, i que no dubtava a separar el dret penal dels seus del dels enemics del sistema establert. Quan el Borbó, de renom El Campechano, va dir allò tan assenyat que la justícia era igual per a tothom, va tenir els sants bemolls d’oblidar al calaix “les normes jurídiques” que s’apliquen a l’enemic. Catalunya és considerada enemiga. Sempre ha estat així d’ençà que Castella va gosar posar-hi les urpes. Ells n’hi diuen “desafecta”. I com a enemiga és espoliada, difamada, rebaixada a “territorio” i alguns dels seus defensors fins i tot assassinats. És per això que el dret penal de l’enemic serà el que marcarà la sentència dels nostres presos polítics. L’altre dret, el que regeix per als que han comès un error, pobres, però que són lleials i fidels a la societat i a l’Estat, permet que, posem pel cas, el cunyat d’El Preparado pugui sortir de la presó dos cops a la setmana per dur a terme tasques de voluntariat.
