DRET PENAL DE L’ENEMIC

De ben segur que molts ja sabreu a què em refe­reixo, però per a aquells que des­co­nei­xen el sig­ni­fi­cat del títol que encapçala aquest arti­cle, podríem dir que es tracta d’un con­cepte recu­pe­rat pel jurista ale­many Günter Jakobs, que, en el marc d’una teo­ria segons ell filosòfica, s’hau­ria d’apli­car a tots aquells que són con­si­de­rats ene­mics de la soci­e­tat o de l’estat. Per tant, hi hau­ria dues vares de mesu­rar: un dret penal –amb uns pro­ce­di­ments i unes pro­tec­ci­ons– per a la gent, els ciu­ta­dans, que ha comès un delicte tipi­fi­cat en les seves nor­mes jurídiques, i un altre dret penal apli­ca­ble a aquest altre col·lec­tiu de per­so­nes que serien trac­ta­des com a ene­mics. O fins i tot molt pit­jor. La per­sona decla­rada ene­miga de tota la soci­e­tat, de tot un estat, de tot un model d’estat, deixa ales­ho­res de ser un ciu­tadà que ha pogut come­tre un error a la seva vida, per pas­sar pel sedàs d’uns altres codis extrems. Sense cap con­tem­plació ni pie­tat, perquè la fina­li­tat d’aquest dret penal fet a mida, con­sis­teix en l’eli­mi­nació de la per­sona per així acon­se­guir eli­mi­nar el pro­blema o el con­flicte dis­tor­si­o­na­dor d’un statu quo. De fet, aquest dret penal apli­cat a l’ene­mic que no convé ja va ser por­tat a la pràctica pel règim nazi ale­many i per tants d’altres, com és el cas del règim fran­quista, tan enyo­rat per alguns, i que no dub­tava a sepa­rar el dret penal dels seus del dels ene­mics del sis­tema esta­blert. Quan el Borbó, de renom El Cam­pec­hano, va dir allò tan asse­nyat que la justícia era igual per a tot­hom, va tenir els sants bemolls d’obli­dar al calaix “les nor­mes jurídiques” que s’apli­quen a l’ene­mic. Cata­lu­nya és con­si­de­rada ene­miga. Sem­pre ha estat així d’ençà que Cas­te­lla va gosar posar-hi les urpes. Ells n’hi diuen “des­a­fecta”. I com a ene­miga és espo­li­ada, difa­mada, rebai­xada a “ter­ri­to­rio” i alguns dels seus defen­sors fins i tot assas­si­nats. És per això que el dret penal de l’ene­mic serà el que mar­carà la sentència dels nos­tres pre­sos polítics. L’altre dret, el que regeix per als que han comès un error, pobres, però que són lle­ials i fidels a la soci­e­tat i a l’Estat, per­met que, posem pel cas, el cunyat d’El Pre­pa­rado pugui sor­tir de la presó dos cops a la set­mana per dur a terme tas­ques de volun­ta­riat.