Revolució pedagògica

Fran­cesc Fer­rer i Guàrdia va morir afu­se­llat el 13 d’octu­bre del 1909, ara farà cent anys. El pare de la revo­lució pedagògica era un lliu­re­pen­sa­dor que defen­sava que l’únic repu­bli­ca­nisme pos­si­ble és el que es cons­tru­eix dia a dia. I el seu pro­jecte i el seu dis­curs són més vigents que mai. Tant és així que la seva feina, el lle­gat de Fer­rer i Guàrdia, no va ser en va. Ha estat i és deci­siva encara avui per al sis­tema edu­ca­tiu català, que con­ti­nua rebent la pressió de l’Estat espa­nyol que con­si­dera i tit­lla l’ense­nya­ment que es fa a Cata­lu­nya d’ins­tru­ment d’adoc­tri­na­ment. L’home que va morir per defen­sar la justícia social, la fra­ter­ni­tat i la tolerància ja des dels col·legis va posar la pri­mera pedra d’una nova manera d’edu­car, la Nova Escola o l’Escola Moderna. I el pro­jecte edu­ca­tiu des­can­sava sobre dues idees clau: la coe­du­cació de clas­ses i la coe­du­cació de sexes. Plan­te­ja­ments que John Dewey, als Estats Units, i Maria Mon­tes­sori, a Itàlia, també van defen­sar i imple­men­tar amb èxit. Models de referència reco­ne­guts arreu del món, i que Fer­rer i Guàrdia volia desen­vo­lu­par a Cata­lu­nya, tot i que no li ho van per­me­tre des del govern espa­nyol d’aque­lla època. Fins ales­ho­res, l’ense­nya­ment es basava en la memo­rit­zació i la repe­tició, i fomen­tava la pas­si­vi­tat més que la par­ti­ci­pació de l’alum­nat. El pro­jecte de l’Escola Nova creia en l’edu­cació per l’acció, en l’expe­ri­men­tació de l’infant i en un apre­nen­tatge molt viven­cial. L’Escola Moderna es basava en els prin­ci­pis d’un ense­nya­ment raci­o­nal, científic i huma­ni­tari, amb caràcter uni­ver­sal i laic, que tenia com a objec­tius cons­truir una ciu­tat, una soci­e­tat i un país de per­so­nes lliu­res, impul­sar la igual­tat d’homes i dones, fugir de pre­ju­di­cis i evi­tar l’existència d’opres­sors i opri­mits. No tinc cap dubte que la revolta, la de veri­tat, hau­ria de començar a les aules, per poder sor­tir i mani­fes­tar-se als car­rers i, final­ment, acce­dir a les ins­ti­tu­ci­ons per por­tar-hi aire fresc i reno­vat. De fet, és el que milers de joves han començat a fer cada diven­dres aixe­cant la veu per sal­var el pla­neta.