Opinió

Com hi ha món

La gran ofensiva

Trump retira les tropes del Kurdistan sirià després de cinc anys d’aliança i dona via lliure a l’atac turc

Era una reti­rada anun­ci­ada. Des que el pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, va arri­bar al poder les tro­pes des­ple­ga­des a la zona del Kur­dis­tan sirià tenien data de retorn. El man­da­tari en va fer gala durant la cam­pa­nya elec­to­ral i es va con­ver­tir en una de les seves pro­me­ses: que els sol­dats nord-ame­ri­cans que estan des­ple­gats en con­flic­tes arreu del pla­neta tor­nin a casa. Síria, l’Iraq i l’Afga­nis­tan són alguns d’aquests països. Fa gai­rebé un any que Trump va anun­ciar que es reti­ra­ria de Síria, d’“una guerra ridícula i inter­mi­na­ble”, en les seves pròpies parau­les. Un con­flicte que té com a clar gua­nya­dor el pre­si­dent rus, Vladímir Putin.

La sor­tida ara de les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes s’inter­preta des de les files kur­des com una traïció, perquè deixa via lliure a Tur­quia, que ja ha començat els atacs. Ankara té diver­sos objec­tius pri­mor­di­als: fer més gran el seu con­trol a la zona, poder rea­llot­jar part dels més de 3 mili­ons de refu­gi­ats siri­ans que a hores d’ara són a Tur­quia –fet que podria des­en­ca­de­nar for­tes ten­si­ons amb la població local, emi­nent­ment kurda– i, final­ment, ani­qui­lar l’auto­no­mia que havia acon­se­guit aquesta zona de Síria. Tur­quia ja va ini­ciar fa més d’un any una ope­ració armada con­tra la ciu­tat d’Afrin, una zona rica en recur­sos agrícoles. Aquell atac va cos­tar la vida a gai­rebé 2.000 kurds. L’ofen­siva que ja ha començat podria ser molt pit­jor. Erdo­gan fa temps que actua com si el Kur­dis­tan sirià fos una província més de Tur­quia. Sem­bla que les advertències de Trump dient que farà caure l’eco­no­mia turca són més unes decla­ra­ci­ons de cara a la gale­ria que no pas una amenaça real.

El Kur­dis­tan sirià es pot con­ver­tir en un con­flicte encara més cru –ja hi ha les pri­me­res vícti­mes civils i milers de per­so­nes han hagut de fugir de casa seva– si Tur­quia con­ti­nua la seva esca­lada de violència. Els kurds siri­ans han estat un peça clau en la lluita con­tra Estat Islàmic, que ara podria revi­far. Encara es recorda la resistència de la ciu­tat de Kobane davant dels com­ba­tents giha­dis­tes i la valen­tia dels guer­ri­llers i guer­ri­lle­res kurds per fer fora l’ene­mic.

Els Estats Units se’n van d’una zona alta­ment peri­llosa, i els kurds siri­ans es que­den sols davant d’un exèrcit ingent i l’arri­bada de com­ba­tents siri­ans rebels a les for­ces tur­ques. S’haurà de veure quina és la reacció de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal –sobre­tot de la Unió Euro­pea, que té milers de pre­so­ners giha­dis­tes a les pre­sons kur­des i l’amenaça d’Erdo­gan sobre la taula d’enviar més de 3 mili­ons de refu­gi­ats– davant aquesta nova ofen­siva mili­tar. Malau­ra­da­ment, aquests epi­so­dis ja s’han vist, a Síria. I els kurds al llarg de la història també els han patit. Tris­ta­ment, el món mira cap a una altra banda –amb atacs d’armes químiques inclo­sos– quan es pro­du­ei­xen mas­sa­cres con­tra la població civil.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor