Elogi de l’anàlisi crítica
Si l’independentisme ha passat de ser minoritari a disputar la majoria social no ha estat només perquè l’Estat hagi volgut estrènyer encara més una cotilla autonòmica manifestament escanyada sinó també perquè ens hem injectat altes dosis de valor moral, com ho faria un equip modest que aspira a guanyar-ne un de gran. Aquesta fortalesa ens ha dotat de raonaments considerablement sòlids, però potser hem negligit en la mesura de les nostres forces i en la mesura dels terminis, com ho demostra que siguem on som ara i no on ens pensàvem que érem els dies posteriors a l’1 d’Octubre. Per això, les reflexions i les preguntes que es fa Francesc Marc Álvaro al llibre Assaig general d’una revolta són una aportació interessant que ens hauria de permetre corregir defectes del discurs, de les estratègies i de la concepció dels lideratges del procés independentista. Ja que ens exultem sovint amb aquells versos del Cant de la Senyera, tant de bo que, a més a més de la força que estem disposats a esmerçar-hi, siguem capaços de trobar més llum per als ulls.
