Elogi de l’anàlisi crítica

Si l’inde­pen­den­tisme ha pas­sat de ser mino­ri­tari a dis­pu­tar la majo­ria social no ha estat només perquè l’Estat hagi vol­gut estrènyer encara més una coti­lla autonòmica mani­fes­ta­ment esca­nyada sinó també perquè ens hem injec­tat altes dosis de valor moral, com ho faria un equip modest que aspira a gua­nyar-ne un de gran. Aquesta for­ta­lesa ens ha dotat de rao­na­ments con­si­de­ra­ble­ment sòlids, però pot­ser hem negli­git en la mesura de les nos­tres for­ces i en la mesura dels ter­mi­nis, com ho demos­tra que siguem on som ara i no on ens pensàvem que érem els dies poste­ri­ors a l’1 d’Octu­bre. Per això, les refle­xi­ons i les pre­gun­tes que es fa Fran­cesc Marc Álvaro al lli­bre Assaig gene­ral d’una revolta són una apor­tació interes­sant que ens hau­ria de per­me­tre cor­re­gir defec­tes del dis­curs, de les estratègies i de la con­cepció dels lide­rat­ges del procés inde­pen­den­tista. Ja que ens exul­tem sovint amb aquells ver­sos del Cant de la Senyera, tant de bo que, a més a més de la força que estem dis­po­sats a esmerçar-hi, siguem capaços de tro­bar més llum per als ulls.