El Suprem avisa
El Tribunal Suprem ha rebaixat les penes per als joves d’Altsasu i ha retirat l’agreujant per discriminació ideològica, és a dir, ser guàrdia civil no et converteix en un col·lectiu discriminat que calgui protegir per la llei de delictes d’odi. Així i tot, amb la “rebaixa” manté el delicte d’autoritat perquè les “víctimes” eren guàrdies civils.
El Suprem redueix la pena per als vuit encausats a tres anys i mig, però condemna Ohian Arnanz a nou anys i mig per atemptat a l’autoritat, lesions, agreujant per abús de superioritat i desordres públics.
Per posar en context, recordem que els fets es remunten a una baralla de bar el 15 d’octubre del 2016 a la localitat navarresa d’Altsasu en la qual els vuit joves i dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles van tenir una batussa. Qui va començar la instrucció va ser la jutgessa Carmen Lamela, a l’Audiencia Nacional, vella coneguda de tothom perquè és la mateixa magistrada que va iniciar el procediment legal contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i, posteriorment, tots els membres del govern. Lamela va acusar els joves d’Altsasu de terrorisme, en va deixar quatre en llibertat provisional però va decretar presó preventiva per als altres, amb el règim que es reserva per als preventius “terroristes”. La resolució del Suprem ha estat rebuda per l’opinió pública com “una rebaixa”, però envia notícies molt severes de com l’aparell judicial està aplicant el Codi Penal. Exageració dels fets, càstigs exemplars i doble vara de mesurar. Un símptoma de l’arbitrarietat que genera poca confiança en el sistema i, sobretot, poca confiança en la missió última de la política penitenciària, que és la reinserció social.
Venjança i escarment planen en aquest cas. I constata aquesta perversitat amb què l’Audiencia Nacional, la fiscalia i el Tribunal Suprem han fet ús de la presó preventiva i retorcen fins a límits imprevisibles l’estrictíssima aplicació del Codi Penal.
