DESCONNEXIÓ
Fa uns dies, en una entrevista, Josep-Lluís Carod-Rovira deia que encara no hem pressionat prou l’Estat espanyol com a consumidors, clients i ciutadans. Carod sostenia: “Hi ha gestos de l’anomenada desobediència que ja hem vist com fan reaccionar Espanya: presó, multes, exili. Però, en canvi, ningú no et pot dir que hagis de tenir sempre la mateixa companyia de gas, aigua, electricitat, telefonia o entitat bancària. Això ho decideixes tu. Parlo que un bon dia, al matí, 100.000 persones es donin de baixa d’una d’aquestes entitats.” Desobeir per desconnectar. Literalment. És una molt bona idea, perquè per a l’Estat espanyol els diners també són importants. L’afició pels calés no és només una cosa catalana, no. I si recordo aquestes declaracions d’en Carod és perquè ara fa 120 anys d’una acció de desobediència civil que ja buscava la desconnexió amb Espanya d’una manera semblant: tocant-los la butxaca. I trobo que seria el moment de repetir-la, ara. Em refereixo al tancament de caixes que va tenir lloc un 20 d’octubre del 1899. L’acció de protesta va partir d’un gruix important de la societat civil, de botiguers i industrials catalans. Va ser valenta i va consistir a donar de baixa els establiments comercials i les indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. Va ser una resposta contra una mesura del govern espanyol de llavors, que empès per la crisi colonial del 1898, va aprovar uns pressupostos restrictius acompanyats d’una alça d’impostos per compensar el dèficit i les pèrdues que, ai las!, eren més alts per a Barcelona que no pas per a Madrid. L’Estat va considerar el tancament de caixes una amenaça i que constituïa un moviment separatista de gran abast que calia combatre per tots els mitjans. Van empresonar empresaris i botiguers, van confiscar negocis i establiments i van il·legalitzar la Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, que havia engegat la protesta. I encara van anar més enllà i van decretar un estat de guerra contra Catalunya. Això abans de reconèixer el seu error, corregir-lo i mirar de llimar diferències. Res ha canviat. Més de cent anys després, fan servir les mateixes maneres. Com volen que no tinguem ganes de desconnectar-nos?
