LA REVOLTA DEL “CUIDEM-NOS”
La revolució dels somriures s’ha acabat. Aquella generació que creia que el pas de la llei a la llei era possible, la del món ens mira i no us tapeu la cara, la que necessitava lideratges forts i els tenia una fe cega malgrat la seva opacitat, ha reaccionat. Aquell espai enorme, ideològicament una mica buit, que deia “primer la independència i després ja ens barallarem”, ha obert els ulls quan li han tocat la seva mainada.
La revolta del “cuidem-nos” ha començat. Són una nova generació, molt jove, amb nombroses dones a primera línia de carrer, conscients d’una repressió que ja no fa por quan no tens gaire més a perdre, i que abandera lluites compartides per un futur digne. Són d’arreu i d’enlloc en un món globalitzat que els exclou, malgrat la seva lluita per sobreviure. No necessiten lideratges perquè es basen en l’autoorganització, l’anonimat, les xarxes de cures i les noves tecnologies, i han apostat per la desobediència civil com a únic camí per no perdre els seus drets, amb un discurs tremendament polititzat.
Entre les dues generacions hi ha la frontissa de l’1 d’octubre, aquell abans i després que ho va canviar tot, i dos anys d’inoperància i desafecció institucional. Estem davant d’un brot desobedient que ha esquinçat tots els fulls de ruta dels partits i ha encetat un nou cicle, repressiu, però també de desconnexió amb uns lideratges que ja no lideren ningú. Si algú creu que les eleccions del 10-N ho calmaran tot, va bastant equivocat: estem en ple procés deconstituent i de creació de contrapoder popular. Aquesta generació no deixarà que es tanqui per dalt el cicle que comença.
Benvinguts a una nova normalitat desobedient que durarà anys. Si sou dels que tenen més por que tot s’apagui que no pas dels aldarulls al carrer, les detencions injustificades i la violència policial, només teniu una opció: ser recurrentment tsunami. Però recordeu, entre el vell món que s’apaga i el nou que triga a néixer, apareixeran tots els monstres que ens voldran liderar per no perdre càrrecs ni privilegis, per tal que res canviï. Cuidem-nos d’ells també.
