ELS GUANYADORS

La sortida de les tropes dels Estats Units de territori sirià ha estat un cop d’efecte per a molts dels implicats en aquest conflicte que es va iniciar en un ja llunyà 2011.

La retirada dels soldats de Trump –que li ha suposat crítiques des de les mateixes files republicanes– ha provocat una gran quantitat de moviments que marcaran el destí d’aquest país àrab en els propers temps. Turquia ha aprofitat aquest buit per atacar la zona kurdosiriana –coneguda com a Rojava i que ha funcionat amb autonomia des de l’inici del conflicte– i forçar el desplaçament de gairebé 200.000 persones. L’operació que han executat les forces d’Ankara ha demostrat el seu potencial bèl·lic, i des d’aquesta zona siriana arriben acusacions molt greus per l’ús d’armes químiques contra la població civil. Les xarxes s’han omplert aquests dies d’imatges colpidores que demostrarien aquestes pràctiques, concretament es parla de fòsfor blanc, un agent químic que provoca cremades molt greus. L’ONU ja ho investiga. Mentrestant, Trump aixeca les sancions a Turquia perquè s’arribi a un alto el foc, encara que fins i tot reconeix que veu complicat que es pugui complir. De fet, afirmava que era gairebé impossible aturar la incursió turca. Cinisme en estat pur. D’altra banda, dos països que durant la majoria del conflicte havien lluitat en bàndols oposats són els protagonistes de la setmana a la ciutat balneària de Sotxi, banyada pel mar Negre. Rússia i Turquia s’erigeixen com a negociadors de la guerra. Han pres tot el protagonisme i deixen de banda altres actors que durant el conflicte també han jugat papers preponderants, com l’Iran, que ha donat suport a Al-Assad. Moscou i Ankara es reparteixen el botí. D’aquesta jugada, el mandatari sirià, Baixar al-Assad, també n’intenta treure rèdit. Moscou ha estat al costat del règim de Damasc des de l’inici i ha evitat que Al-Assad quedés apartat del poder. Els acords entre Erdogan i Putin han de pagar aquest preu. Tot i això, el mandatari sirià no perd l’oportunitat i aprofita per fotografiar-se amb les tropes a la zona d’Idlib, un dels enclavaments on encara hi ha cruentes batalles en una guerra que ha quedat delimitada en franges del territori. També hi ha un gran desplegament de l’exèrcit sirià a la zona kurdosiriana. Paradoxalment, la intervenció de Turquia ha deixat via lliure a Al-Assad perquè torni a dominar la zona kurda i, probablement, per començar a desballestar l’autonomia aconseguida durant tots aquests anys. Erdogan, Putin i Al-Assad fa temps que se saben guanyadors del conflicte. Desplaçat, Trump no ha dubtat a retirar les tropes i trencar l’aliança que des de fa cinc anys mantenia amb les forces kurdosirianes. Tot i això, podria deixar un contingent de soldats per vetllar pels preuats pous de petroli kurds, perquè no caiguin en mans d’Estat Islàmic. Sempre l’or negre.