ESPANYA DIVIDIDA
Espanya està dividida i, comprovant el que estem veient a marxes forçades, els grans causants del que succeeix són els mitjans de comunicació. El manteniment del relat es du a terme des de diverses vies, és clar: tenen actius militants en tots els llocs que un es pugui imaginar. Des de les institucions de l’Estat fins a empreses i organismes i, sens dubte, escampant la seva propaganda dia i nit des de totes les cadenes de televisió, públiques i privades, diaris –en paper i digitals– i ràdios.
Tant és canviar de canal. Fins i tot, encara és més pervers creure que alguns mitjans, per exemple La Sexta, tenen alguna cosa de progressistes. Molts consumidors, precisament, pensen que a través d’aquest mitjans estaran més ben informats que amb “els altres”, i desconeixen que els socis accionistes d’aquesta cadena són els mateixos que els de la que creuen “contrària”. Tot és, si fa o no fa, el mateix: ells només pensen en l’audiència i a acontentar els seus amos, que a través d’una sèrie de fils estan connectats amb la banca, amb els partits, amb els que els aplaudeixen i els que senten els seus beneficis sans i estalvis mentre tot segueixi com està.
Traient Franco de la seva tomba se l’ha homenatjat finalment amb una mena de funeral d’estat. Amb ministres a primera fila, amb banderes preconstitucionals, amb enaltiment del feixisme precisament al lloc on la llei estableix que no es pot fer. No obstant això, ens ho han venut com una mesura democràtica, com un triomf de l’estat de dret. I tot la mateixa setmana en què ens hem despertat amb la persecució de les togues a Gonzalo Boye –un afer que al final ha quedat en no-res (tret que li han copiat tota la informació que tenia al telèfon mòbil i a l’ordinador)–, en què hem conegut les aberracions comeses en les detencions de la jovenalla catalana i en què ha vist la llum el secret de sumari sobre els detinguts el 23 de setembre i ha deixat clar que no tenien explosius a casa seva. Per variar, els mitjans de comunicació han silenciat tots aquests temes.
Sí, Espanya està dividida entre els que combreguen cada dia amb la seva oblia de mentires i els que ens esforcem a intentar trobar la veritat de les coses. Perquè no tot és qüestió d’opinar: hi ha fets que és imprescindible reconèixer. I, generalment, Espanya sempre prefereix enterrar-los.
