Tribuna republicana
EL GÈNERE DE LES REVOLTES
Les mobilitzacions de reacció a les sentències als presos polítics han recollit part dels imaginaris de gènere creats durant l’1 d’octubre. Fa dos anys, la imatge dels Mossos d’Esquadra i dels bombers, cossos altament masculinitzats, protegint àvies dels també masculinitzats cossos de seguretat de l’Estat, va servir per simbolitzar tant la gesta heroica del poble català com la crueltat de les forces d’ocupació espanyola. Ara, qui surt al carrer a protagonitzar els actes més durament reprimits per les forces d’ocupació i els Mossos, amb tan sols un 5% de dones a la BRIMO, són els nets de les àvies que els policies van apallissar l’1 d’octubre, tal com canten els Flashy Ice Cream.
Per la seva banda, mentre la majoria de presos polítics i exiliats són homes, a l’entorn dels familiars la presència és paritària: les seves esposes, companyes, germanes i filles han tingut força protagonisme. Durant aquestes setmanes, el moviment per reclamar justícia per als i les joves agredits i detinguts per la policia està capitanejat per grups com Mares i Àvies per la República.
Això entronca amb un dels rols de les dones durant els conflictes, centrat en la cerca de la pau i en l’exigència de reparacions pels delictes comesos. En el primer àmbit, trobem la Lliga Internacional de Dones per a la Pau i la Llibertat, fundada el 1919. En el segon, un dels casos més paradigmàtics és el de les Madres, ara àvies, de la Plaza de Mayo, que cerca trobar els desapareguts durant la dictadura argentina de Videla. Tal com escriu Dianne Otto, el rol de les dones en el conflicte ha estat marcat per les seves experiències com a mares, víctimes i individus marginalitzats per les estructures de poder. Això també les ha apartat de les taules de negociació de la pau, una circumstància que la resolució 1325 de l’ONU pretén redreçar, amb èxits desiguals.
Tal com avisa Otto, concloure que el rol de les dones en el conflicte és el de la pau i la rereguarda corre el risc d’essencialitzar la condició femenina, en lloc de ser conseqüència de la seva socialització. Hi ha moltíssims exemples de dones al front: les guerrilleres de les FARC i les kurdes de les YPJ; les soldats, franctiradores i pilots soviètiques durant la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, les líders víkings, les tombes de les quals, fins fa poc, es creia que pertanyien a cabdills homes.
El moviment feminista mateix ha emprat l’autoprotecció, els actes vandàlics i la violència per assolir els seus objectius. Les sufragistes britàniques no només practicaven l’acció directa, les vagues de fam i la desobediència civil, sinó que aprenien jujitsu per enfrontar-se amb la policia. A l’Índia, les guerreres del sari rosa, que donen suport a les dones i persones de castes baixes en qüestions socials o contra la violència masclista i classista, no dubten a emprar la violència per protegir-se. A Catalunya, entitats feministes ensenyen autodefensa per evitar agressions sexuals.
En les mobilitzacions d’aquests dies, un dels principis més difosos ha estat el de cuidar-se els uns els altres per poder seguir amb la lluita. L’èmfasi en la cura i l’autocura entronca amb les mobilitzacions feministes actuals, que han reivindicat, entre d’altres, el treball afectiu i de cures. Precisament, el moviment feminista ha servit per empoderar moltes noies catalanes, moltes de les quals participen en les mobilitzacions arran de les sentències.
Així, si bé és cert que, probablement, en els aldarulls d’aquests dies trobem més nois que noies –la societat encoratja la ira masculina mentre castiga la femenina, a l’hora que presenta l’espai públic com un lloc de conquesta per a ells i un indret perillós per a elles–, hauríem d’anar molt en compte a desqualificar tots aquests actes com a fruit de la testosterona, com han fet referents polítics en les xarxes socials. No només perquè les mobilitzacions actuals estan plenes de noies i dones, com ho estaven la rereguarda i la defensa de les escoles durant l’1 d’octubre, sinó perquè, en fer-ho, esborrem una part de les lluites que les dones han realitzat per defensar els seus drets.
