Els joves: valor segur o efímer?

La incor­po­ració mas­siva dels joves a les mobi­lit­za­ci­ons a favor de la inde­pendència i la lli­ber­tat dels pre­sos polítics s’ha de con­tex­tu­a­lit­zar en el marc de la vaga gene­ral. Sense aquest fac­tor, hauríem apre­ciat aquest canvi en la piràmide d’edats dels mani­fes­tants? Els car­rers hau­rien estat veri­ta­ble­ment nos­tres? Els addic­tes als enfron­ta­ments direc­tes amb la poli­cia hau­rien tin­gut prou pre­tex­tos i prou gruix humà per prac­ti­car-los? La joven­tut és atre­vida i no és un tòpic: en aquesta etapa de la vida les con­vic­ci­ons són rotun­des i encara no han estat cor­ca­des per l’experiència; les hipo­te­ques morals i econòmiques no han arri­bat i el valor no se suposa dar­rere els mèrits sinó que es fan mèrits per demos­trar-lo. Però la missió dels joves no és fer el món a la seva manera, com si no hi hagués ahir ni demà, sinó trans­for­mar aquest. I per a això cal anar més enllà de les bar­ri­ca­des i entrar a fons en la dis­cussió política i elec­to­ral. Perquè neces­si­tem els joves quan encara són joves, no quan s’hi hagin repen­sat i ja esti­guin ado­bats.