Els joves: valor segur o efímer?
La incorporació massiva dels joves a les mobilitzacions a favor de la independència i la llibertat dels presos polítics s’ha de contextualitzar en el marc de la vaga general. Sense aquest factor, hauríem apreciat aquest canvi en la piràmide d’edats dels manifestants? Els carrers haurien estat veritablement nostres? Els addictes als enfrontaments directes amb la policia haurien tingut prou pretextos i prou gruix humà per practicar-los? La joventut és atrevida i no és un tòpic: en aquesta etapa de la vida les conviccions són rotundes i encara no han estat corcades per l’experiència; les hipoteques morals i econòmiques no han arribat i el valor no se suposa darrere els mèrits sinó que es fan mèrits per demostrar-lo. Però la missió dels joves no és fer el món a la seva manera, com si no hi hagués ahir ni demà, sinó transformar aquest. I per a això cal anar més enllà de les barricades i entrar a fons en la discussió política i electoral. Perquè necessitem els joves quan encara són joves, no quan s’hi hagin repensat i ja estiguin adobats.
