LA LLUFA QUE ENS HAN PENJAT IGLESIAS I SÁNCHEZ
L’abraçada que es van fer dimarts passat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és per als ciutadans com la que et fan quan et pengen la llufa el dia dels Sants Innocents. Per més que l’electorat progressista estigui eufòric, i els politòlegs de tertúlia radiofònica es desfacin elogiant l’habilitat, la rapidesa i la discreció del PSOE i d’UP per assolir un preacord de govern, ningú no es pot empassar que els negociadors d’ambdós partits hagin estat capaços de tancar els preàmbuls d’un tracte d’aquesta magnitud en les trenta-dues hores transcorregudes des de l’escrutini electoral. Per més que els morts vivents dels franquisme s’hagin enfilat com a tercera força parlamentària. Per més que els retrets i les desqualificacions recíproques, que s’han abocat des de l’intent de pacte anterior, hagin relliscat per la seva pell de cocodril. La sospita més generalitzada és que, mentre ens gastàvem 140 milions d’euros a repetir unes eleccions que no han modificat res, ells han estat fent comèdia. I el més greu és que no podem saber amb certesa des de quan.
