Opinió

LA LLUFA QUE ENS HAN PENJAT IGLESIAS I SÁNCHEZ

L’abraçada que es van fer dimarts pas­sat Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias és per als ciu­ta­dans com la que et fan quan et pen­gen la llufa el dia dels Sants Inno­cents. Per més que l’elec­to­rat pro­gres­sista esti­gui eufòric, i els politòlegs de tertúlia radiofònica es des­fa­cin elo­gi­ant l’habi­li­tat, la rapi­desa i la dis­creció del PSOE i d’UP per asso­lir un pre­a­cord de govern, ningú no es pot empas­sar que els nego­ci­a­dors d’ambdós par­tits hagin estat capaços de tan­car els preàmbuls d’un tracte d’aquesta mag­ni­tud en les trenta-dues hores trans­cor­re­gu­des des de l’escru­tini elec­to­ral. Per més que els morts vivents dels fran­quisme s’hagin enfi­lat com a ter­cera força par­la­mentària. Per més que els retrets i les des­qua­li­fi­ca­ci­ons recípro­ques, que s’han abo­cat des de l’intent de pacte ante­rior, hagin rellis­cat per la seva pell de coco­dril. La sos­pita més gene­ra­lit­zada és que, men­tre ens gastàvem 140 mili­ons d’euros a repe­tir unes elec­ci­ons que no han modi­fi­cat res, ells han estat fent comèdia. I el més greu és que no podem saber amb cer­tesa des de quan.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.