D’AQUELLA POLS...

En cas­tellà es diu “d’aque­llos pol­vos, estos lodos”, que vol dir que el fang és la con­seqüència que es mani­festa després d’inun­dar la terra eixuta. La nos­tra llen­gua uti­litza altres fra­ses per donar a enten­dre el mateix: “Molts dels mals són resul­tat dels abu­sos per­pe­trats” o “d’aque­lles noces, aquests con­fits”, dues fra­ses per defi­nir que el des­as­tre té un ori­gen antic. Ara que les elec­ci­ons espa­nyo­les han acon­se­guit expul­sar un mal ànima de la política, hauríem de recor­dar qui va crear la fera ferotge. Fem una mica de memòria. L’any 1996 va néixer el Foro Babel, creat al CCCB, ales­ho­res un dels caus soci­a­lis­tes de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, for­mat per una colla de res­sen­tits (Fran­cesc de Car­re­ras, Albert Boa­de­lla, Juan Marsé, entre d’altres), amb la intenció d’esde­ve­nir un grup de pressió a favor de l’ús del cas­tellà a Cata­lu­nya (?). Poc després, guiats al so de bombo i pla­te­rets pels soci­a­lis­tes, van redac­tar aquell perillós mani­fest per fre­nar un hipotètic inde­pen­den­tisme català, sota un lema ben curiós: Crida a la Cata­lu­nya fede­ra­lista i d’esquer­res, sig­nat per aquells als quals ara això del procés els fa al·lèrgia, com és el cas de la ciu­ta­dana del món –pas­sant per Espa­nya– Isa­bel Coi­xet. Però com el clau s’havia d’anar reblant i la brasa, ali­men­tant, els soci­a­lis­tes cata­lans van crear una agru­pació ano­me­nada Col·lec­tiu Cri­sol, pro­mo­guda per Josep Maria Sala –aquell a qui Miquel Iceta, com a bon com­pany, va acom­pa­nyar fins a la presó–, vin­cu­lada a les cases regi­o­nals, mima­des per la Dipu­tació de Bar­ce­lona per un dels fun­da­dors, Paco Bello, a qui Pas­qual Mara­gall va tenir els sants bemolls de situar al cap­da­vant del Cen­tre de Pro­moció de la Cul­tura Popu­lar i Tra­di­ci­o­nal, depe­nent de la con­se­llera de Cul­tura, la der­matòloga Cate­rina Mie­ras. Quan se n’abusa, es corre el risc de crear una bèstia que es des­con­trola. Els matei­xos pares i mares del Foro Babel, a qui els soci­a­lis­tes reien totes les gràcies, van crear Ciu­ta­dans, amb el mateix objec­tiu, i van pre­sen­tar un noi des­pu­lla­det que va anar crei­xent i radi­ca­lit­zant un dis­curs fins a com­pe­tir amb l’extrema dreta. Si no fos perquè és pre­di­car en el desert, tots aquells soci­a­lis­tes cata­lans que van per­pe­trar aque­lles mal­ves­tats, s’hau­rien de cobrir el cap de cen­dra i dema­nar perdó de geno­llons. Vinga, Miquel!