Opinió

UN JUDICI HISTÒRIC

Dilluns se cele­brarà al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) el judici con­tra Quim Torra, que es con­ver­tirà en el pri­mer pre­si­dent jut­jat durant el seu man­dat. La situ­ació anor­mal en què viu Cata­lu­nya com­porta situ­a­ci­ons tan insòlites com aquesta, sobre­tot, si tenim pre­sent les con­seqüències que es poden deri­var d’aquest judici.

El que es pretén per part de les acu­sa­ci­ons és inha­bi­li­tar el pre­si­dent Torra i, amb això, pro­vo­car un canvi en la direcció política de la Gene­ra­li­tat. Aquest ha estat l’únic objec­tiu des del començament, com així ho demos­tren els fets i la manera com s’ha cons­truït l’acu­sació, que es basa, única­ment, en el fet que el pre­si­dent Torra hau­ria desobeït les ordres dic­ta­des per la Junta Elec­to­ral Cen­tral els dies 11, 18 i 19 de març pas­sats. Aques­tes ordres reque­rien al pre­si­dent que, al seu torn, ordenés treure aquells símbols que, segons la fis­ca­lia, estan “asso­ci­ats a una deter­mi­nada fili­ació ideològica o política ali­ne­ada amb els par­tits o les orga­nit­za­ci­ons que pro­pug­nen la secessió o sepa­ració de Cata­lu­nya res­pecte d’Espa­nya”.

No és que els molestés que als edi­fi­cis públics, els que depe­nen i els que no de la Gene­ra­li­tat, hi hagués car­tells, pan­car­tes o llaços, sinó que el que real­ment no van tole­rar és que fos pos­si­ble asso­ciar-los a l’“inde­pen­den­tisme”, com si es tractés d’un par­tit polític que s’hagués pre­sen­tat, com a tal, a les elec­ci­ons del 28 d’abril. Vist des d’una altra pers­pec­tiva, la mateixa per­versa asso­ci­ació d’idees es podria fer quan es pen­gen ban­de­res espa­nyo­les asso­ci­ant-les als ano­me­nats “par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes”, com si algun ho fos.

Se li imputa un delicte de deso­bediència, és a dir no haver aca­tat les ordres d’una auto­ri­tat supe­rior, i per això se li demana una pena de multa de 30.000 euros i una inha­bi­li­tació espe­cial per a l’exer­cici de càrrecs públics i de fun­ci­ons de govern durant un any i vuit mesos.

Serà un judici tens i intens, perquè no només està en joc la sort pro­ces­sal del pre­si­dent Torra, sinó una cosa molt més deli­cada: la sepa­ració de poders. Així com els polítics no han d’inter­fe­rir en l’esfera pròpia dels jut­ges i els tri­bu­nals, aquests tam­poc ho han de fer en aque­lla que és pròpia dels poders legis­la­tiu i exe­cu­tiu.

Des d’un començament ha que­dat en evidència que el que es pretén amb aquest pro­ce­di­ment no és res més que apar­tar el pre­si­dent Torra del seu càrrec i, d’aquesta manera, gene­rar un esce­nari polític dife­rent i més favo­ra­ble als interes­sos esta­tals. L’estratègia ha estat molt sen­zi­lla: a par­tir d’una denúncia de Ciu­ta­dans a la JEC, es va ini­ciar un pro­ce­di­ment en l’àmbit elec­to­ral que va aca­bar des­en­ca­de­nant una que­re­lla i un procés penal el judici del qual serà dilluns.

Alte­rar l’esce­nari polític, en base a reso­lu­ci­ons judi­ci­als, no és res nou, com vam com­pro­var a par­tir del 21 de desem­bre del 2017, un procés que va cul­mi­nar amb l’ingrés a la presó de Jordi Turull el 23 de març del 2018, entre les dues ses­si­ons en què es votava la seva inves­ti­dura. Des d’una pers­pec­tiva penal, ni lla­vors era neces­sari l’ingrés a la presó de Turull, ni ara ho és aquest judici al pre­si­dent Torra que, d’altra banda, ha anat a una velo­ci­tat inu­sual en l’admi­nis­tració de justícia.

Ningú està dient que als polítics no se’ls pugui o no se’ls hagi d’enju­di­ciar si come­ten algun tipus de delicte, que no és el cas del pre­si­dent Torra, però és evi­dent que no hi ha cap tipus de jus­ti­fi­cació per acce­le­rar-lo, amb la fina­li­tat d’obte­nir una sentència que, si fos con­dem­natòria, impli­ca­ria, un cop fos ferma, la inha­bi­li­tació del pre­si­dent, amb el que això supo­sa­ria des del punt de vista d’alte­rar la vida política cata­lana.

És per això que estem davant d’un judici històric, impropi d’una democràcia plena, a través del qual es pretén fer allò que no s’ha acon­se­guit a les urnes. La trans­cendència històrica d’aquest judici anirà més enllà dels Piri­neus, i expli­car això a Europa no serà una tasca sen­zi­lla; els d’España Glo­bal hau­ran de fer hores extres i bus­car una manera de fer enten­dre com és pos­si­ble que una vegada i una altra siguin els jut­ges, a qui ningú ha esco­llit, els que deci­dei­xin com s’ha de desen­vo­lu­par la vida política cata­lana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor