COM GOSEN

Aquest dilluns, per primera vegada a la història, l’Estat espanyol farà seure un president de la Generalitat en ple exercici del seu càrrec al banc dels acusats. No sé si sou seguidors, detractors o indiferents respecte a la figura del president Torra, però al marge de les vostres simpaties i del vostre vot sapigueu que dilluns qui s’asseurà davant dels jutges no és només una persona, sinó fonamentalment una institució, la principal autoritat de Catalunya. No és cap mandatari destituït o detingut o represaliat amb posterioritat, sinó l’actual inquilí del Palau de la Generalitat. I ho és per un assumpte tan menor com haver jugat al gat i la rata amb pancartes i llaços grocs, un fet que, contràriament al que es pugui pensar des de la visió que sosté que és una temeritat exposar un càrrec tan important per tan poca cosa, demostra quina és la voracitat catalanòfoba de l’Estat espanyol, que per tan poca cosa es carregarà el president del país.

Mentrestant, a Madrid, els mateixos que disparen contra Quim Torra demanen el suport per escollir president a Espanya, perquè ara ja sabem que qui sol·licita la inhabilitació del mandatari català no és pas la fiscalia, sinó directament el president del govern espanyol, tal com va admetre Pedro En Funcions Sánchez en un atac de sinceritat radiofònica que després va fer passar per un lapsus imputable al cansament.

El conflicte català no es pot desbloquejar perquè des de la banda que no vol ni seure ni parlar, cada dia es llança una altra estella al foc de la repressió, de la persecució judicial, de la pura venjança d’estat. En aquestes circumstàncies, per a la majoria independentista catalana, plantejar-se donar suport al botxí és ajudar-lo a tibar la soga, a fer caure la destral, a alçar la maça amb què els togats ens volen repassar a tots. Passeu, passeu en fila i per ordre.

Ni la por de l’avenç de l’extrema dreta no pot fer claudicar la dignitat dels demòcrates republicans. Al feixisme no se’l derrota donant suport als que en el fons actuen com si ho fossin o miren cap a un altre costat. I a qui digui que l’independentisme no és majoritari a Catalunya perquè tot i tenir més diputats que ningú no suma el 50% dels vots, només recordar-li que els senyors del PSOE i els de Podemos no només no tenen més diputats que els altres, sinó que sumant tots els seus vots tot just arriben al 37,8%, el 34,7% si comptem els seus vots només a Catalunya. Menys exigències, menys pressió i més propostes.

Sit and talk, Sánchez.