VIVIM EN UN FEMER I ENS AGRADA

El PSOE ha tin­gut, en temps pas­sats, relle­vants per­so­nat­ges impli­cats i con­dem­nats per finançament il·legal, per cor­rupció i per ter­ro­risme d’estat i, des d’aquesta set­mana, per mal­ver­sació i pre­va­ri­cació. El PP ha estat direc­ta­ment con­dem­nat per finançament il·legal i cor­rupció jun­ta­ment amb alguns dels seus màxims diri­gents a Madrid, les illes Bale­ars i el País Valencià. I tot el que hem sen­tit sem­pre dels res­pec­tius res­pon­sa­bles han estat excu­ses de mal paga­dor (o bon cobra­dor), espol­sa­des de res­pon­sa­bi­li­tats i acu­sa­ci­ons mútues de podri­dura. El PP i el PSOE han estat –i són– els únics par­tits que s’alter­nen en el govern de l’Estat i, encara avui, en aques­tes hores de majo­ries febles, són can­di­dats a capi­ta­ne­jar pac­tes de gover­na­bi­li­tat amb ter­cers o, fins i tot, a fer-los junts en un teva-meva que per­petuï els res­pec­tius pri­vi­le­gis de poder. Si aquest pre­do­mini és pos­si­ble és perquè l’elec­to­rat és víctima d’una amnèsia induïda a través d’un sis­tema de mit­jans d’infor­mació i d’entre­te­ni­ment majo­ritària­ment cor­rup­tes i pro­gra­mats per escam­par la ignorància i la imbe­cil·litat.