Putin i la caiguda europea

El president rus, Vladímir Putin, creu que la Unió Europea es podria desintegrar en deu anys tal com li va passar a l’URSS. Ho va afirmar fa pocs dies en un fòrum econòmic. En aquestes dates assenyalades en què es commemora la caiguda del mur de Berlín –que va suposar el principi de la fi del comunisme– el mandatari aprofita per enviar un dard enverinat cap a Europa. Dins l’imaginari col·lectiu rus, el daltabaix que va suposar la desintegració del seu país encara resta ben viu. I és que de ser la segona potència mundial amb un gran arsenal militar i lluitant frec a frec en la carrera espacial amb el seu gran enemic, els Estats Units, es va passar a l’enfonsament total i absolut. Putin va arribar en el moment crucial. Els pitjors anys ja havien passat i la remuntada econòmica, encara que tímida, es començava a notar. Empès pels vents que li bufaven a favor, el rus ja no ha baixat mai del vaixell i fa més de vint anys que ostenta el poder. Les seves declaracions assegurant que la desintegració europea es podria consumir en tan sols una dècada van un pas més enllà. Putin utilitza el Brexit per assegurar que el Regne Unit està creant desestabilització. La lluita entre el Regne Unit i Rússia es remunta a més de mig segle enrere, i alguns dels darrers episodis han acabat d’empitjorar la situació entre els dos països. Ho explica Xavier Roig en el seu llibre L’enigma rus (La Campana), en què parla de les complicades relacions amb Europa i sobretot amb el Regne Unit.

Putin també ha utilitzat els estats que al seu moment formaven part de l’òrbita soviètica per afirmar que podrien ser els propers a abandonar el club europeu. La teoria del mandatari és que el 2028 aquests països deixaran d’obtenir ajuts dels pressupostos europeus i hauran de començar a aportar recursos com ho fan els altres estats i serà aquí quan es desencadenarà aquesta nova crisi.

Quan Europa trontolla Moscou s’ho mira amb certa complaença. Les sancions que en els darrers anys s’han imposat a Rússia han agreujat el clima de desconfiança que històricament ha existit. Tot i aquestes declaracions, que es fan en moments en què es torna a parlar de la desfeta de l’URSS i el que va suposar, la desintegració de la Unió Europea no interessa a Rússia perquè és el seu principal soci comercial. Les noves generacions estan més preocupades per l’entesa i per les oportunitats que pot oferir la unió de països europeus –amb tots els seus defectes, però que ha portat un període de pau i estabilitat al continent– que no pas de mirar enrere i enyorar els temps pretèrits de la Unió Soviètica. Com passa sovint, i malauradament, els interessos i els pensaments dels mandataris van per un camí, i els dels ciutadans, per un altre. Com ho demostra la relació entre Moscou i Londres, ancorada en velles pel·lícules d’espies de mitjans del segle XX.