ELECCIONS I RACIALITZACIÓ

Un 15% de la població cata­lana no pot votar. Hi ha muni­ci­pis on la xifra és més ele­vada, com ara Salt (33%), Figue­res (26%) i Banyo­les (18%). Això és degut al fet que el dret a vot està vin­cu­lat a la naci­o­na­li­tat. En les elec­ci­ons gene­rals, tan sols poden votar les per­so­nes amb naci­o­na­li­tat espa­nyola, que es trans­met per ius san­gui­nis. És a dir, cal que algun pro­ge­ni­tor la tin­gui. Si no, el procés de sol·lici­tud és llarg i com­pli­cat.

En les elec­ci­ons muni­ci­pals i euro­pees, poden votar també els resi­dents comu­ni­ta­ris i no comu­ni­ta­ris pro­ce­dents de països amb con­veni bila­te­ral amb Espa­nya: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sud, l’Equa­dor, Islàndia, Noru­ega, Nova Zelanda, el Para­guai, el Perú, Tri­ni­tat i Tobago i Xile. Segons l’enti­tat Bayt Al-Thaqafa, són estats que no es cor­res­po­nen als països d’ori­gen de mol­tes per­so­nes migra­des i raci­a­lit­za­des (cata­la­nes que han nas­cut a Cata­lu­nya i que no són blan­ques) del Prin­ci­pat, com ara el Mar­roc, Hon­du­res, el Pakis­tan i la Xina. La negació i res­tricció del dret a vot es va man­te­nir durant el referèndum d’inde­pendència de l’1 d’octu­bre. Tan­ma­teix, la llei de tran­si­to­ri­e­tat cata­lana esta­blia que l’adqui­sició de la naci­o­na­li­tat cata­lana s’obtin­dria automàtica­ment a par­tir dels cinc anys de residència a Cata­lu­nya per a aquells que ho sol·lici­tes­sin.

A la dis­cri­mi­nació en el dret a vot s’hi suma la poca repre­sen­tació de per­so­nes raci­a­lit­za­des a les ins­ti­tu­ci­ons. Si bé el Par­la­ment de Cata­lu­nya té actu­al­ment 59 dipu­ta­des, el 43,7% dels escons, no ha estat fins a aquesta legis­la­tura que dues dones d’ascendència mar­ro­quina han esde­vin­gut dipu­ta­des: Salwa El Gharbi, de Juntsx­Cat, i Najat Dri­o­uech, d’ERC. És una dada reco­llida per On són les dones, que també asse­nyala que els homes d’ascendència mar­ro­quina no han tin­gut gaire més opor­tu­ni­tats: la legis­la­tura pas­sada, l’ara con­se­ller Chakir El Hom­rani va ser dipu­tat per Junts pel Sí, men­tre que Moham­med Chaid Akh­dim ho va ser pel PSC entre el 2003 i el 2010 i l’únic dipu­tat d’ori­gen mar­roquí al Congrés espa­nyol, entre el 2018 i el 2019.

Pel que fa a l’ascendència lla­ti­no­a­me­ri­cana, On són les dones asse­nyala que en aquesta legis­la­tura, el Par­la­ment compta amb la dipu­tada del PSC Bea­triz Silva, d’ori­gen xilè. El 2015 va entrar a la cam­bra cata­lana el dipu­tat d’ascendència argen­tina Albano-Dante Fac­hin, per Cata­lu­nya Sí que es Pot. Roberto Laban­dera, d’ori­gen uru­guaià, va ser dipu­tat del PSC del 1999 al 2012. El Par­la­ment de Cata­lu­nya no ha tin­gut cap dipu­tat ni dipu­tada afro­ca­talà, ni cap repre­sen­tant d’ori­gen asiàtic. Tam­poc hi ha hagut cap dipu­tada ni dipu­tat del poble gitano, una situ­ació que demos­tra fins a quin punt la con­cepció del que és ser català sense ascendència estran­gera ha exclòs les per­so­nes cata­la­nes d’ascendència cata­lana no blanca.

No hi ha hagut cap per­sona raci­a­lit­zada com a can­di­data a pre­si­dir la Gene­ra­li­tat. En les llis­tes del Congrés, en les dar­re­res elec­ci­ons, Igna­cio Gar­riga, de mare equa­to­gui­ne­ana, ha encapçalat la llista de Vox. La irrupció dels ultra­dre­tans al Congrés ha posat al cen­tre del debat públic qüesti­ons vin­cu­la­des amb la immi­gració. També ho ha fet la vul­ne­ració dels drets de les per­so­nes migra­des i refu­gi­a­des comesa pels suc­ces­sius governs espa­nyols, mit­jançant el man­te­ni­ment de la llei d’estran­ge­ria i els cen­tres d’inter­na­ment d’emi­grants (CIE), o la per­se­cució del vai­xell de sal­va­ment Open Arms.

Com hem vist, totes aques­tes qüesti­ons, i també mol­tes d’altres que suc­ce­ei­xen a Cata­lu­nya, com ara les atu­ra­des poli­ci­als arbitràries a joves que no són blancs, són deba­tu­des en ins­ti­tu­ci­ons i espais elec­to­rals on no hi ha cap, o poques, per­so­nes raci­a­lit­za­des, amb orígens que reme­ten a un pas­sat migra­tori i amb vides que sovint estan limi­ta­des pel racisme. La imatge de par­la­ments, governs i con­sis­to­ris amb repre­sen­tants majo­ritària­ment blancs esco­llits per un elec­to­rat que majo­ritària­ment ho és trans­met la idea que les per­so­nes raci­a­lit­za­des, hagin nas­cut a Cata­lu­nya o Espa­nya, siguin migra­des o refu­gi­a­des, són objecte de les polítiques públi­ques i no pas sub­jec­tes que les creen.