139 DIES...

Cent trenta-nou dies són els que fa, quan us escric aquestes ratlles, que ens han manllevat la nostra representació democràtica. Avui us vull parlar de la iniciativa ourvotes.eu, que reclama, ras i curt, que no ens siguin usurpats, robats, els nostres vots. Una convocatòria que crida a la mobilització permanent, també des de Brussel·les, i que cristal·litza cada dimarts, a dos quarts d’una del migdia, en una concentració que té lloc davant la seu del Parlament Europeu.

Aquest dimarts, 19 de novembre, ens hi vam aplegar una bona colla de demòcrates i de simpatitzants de la “causa catalana, acompanyats, entre d’altres, de l’europarlamentària Diana Riba i de la diputada al Parlament de Catalunya Montse Macià. Ho vam fer amb un plus d’indignació i fortament colpits per la declaració del president Torra en el judici per desobediència celebrat dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un (nou) judici polític, en tota regla, que ens va mostrar la fermesa del president de Catalunya que s’enfronta a una pena d’inhabilitació per la qüestió de les pancartes. Torra ho va resumir excel·lentment: “ [...] Era impossible complir una ordre il·legal.” Als qui l’han titllat de tou i han intentat desacreditar-lo d’una manera que voreja la mala educació durant aquest any llarg de mandat, el president Torra els ha respost amb una lliçó de fermesa democràtica que molts voldrien. Tot el suport al president i a la seva família en aquests moments angoixants.

D’ell i del seu judici polític en vam parlar a Brussel·les en el marc de la mobilització setmanal que té lloc a la plaça Luxemburg i que es vincula a la campanya Do not steal our votes que vam iniciar el mes de setembre passat i amb la qual pretenem fer visible l’anomalia democràtica que representa el fet que ni el president Puigdemont, ni el conseller Comín ni el vicepresident Junqueras hagin pogut recollir les seves actes d’eurodiputats.

A la velocitat dels esdeveniments actuals, sembla que queda molt lluny, el 26 de maig del 2019, però no podem oblidar que va ser llavors quan es van celebrar les eleccions europees en tots els països de la UE. A l’Estat espanyol, la candidatura JuntsxCat – Lliures per Europa, d’una banda, i Ahora Repúblicas, de l’altra, encapçalades, respectivament, per Puigdemont i Comín i Junqueras, van aconseguir 2.282.895 vots.

Sis mesos després de les eleccions, l’advocat general de la Unió Europea, Maciej Szpunar, ha manifestat que considera que Junqueras hauria de ser eurodiputat i tenir immunitat... I ara, què? Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, per la qual cosa hem d’assumir (i no seria la primera vegada) que la justícia europea pot resoldre en direcció contrària. Sigui com sigui, la via –nefasta– de la judicialització d’un conflicte polític escollida pels governs espanyols de torn ens remet a un procés lent i complex que es juga de manera paral·lela en diversos dels estats membre i que és deutor d’un joc encara més macabre d’interessos de tot tipus: econòmics, en bona part, però també geoestratègics. Lamentable, sigui com sigui.

A tot plegat, ens cal respondre de la manera més unitària possible (no em cansaré de dir-ho) i sumar a l’esperit pacífic que ha caracteritzat el moviment independentista la mobilització permanent dins i fora de Catalunya. És per això que són tan importants les convocatòries de Tsunami Democràtic i també les rèpliques que es puguin esdevenir arreu.

I per als amants del gènere epistolar, acabo recomanant la iniciativa “Cartes per la República”, que anima la ciutadania a enviar cartes o postals certificades a les autoritats del Parlament Europeu. En aquest sentit, l’entitat ha organitzat un dispositiu de traducció a l’anglès –i a la majoria de les llengües maternes dels destinataris– que permet als qui vulguin fer-ne ús rebre traduïts els escrits que es vulguin adreçar als representants del Parlament Europeu. Si voleu fer ús d’aquest servei, només cal enviar l’escrit a cartesxrepxvotes@protonmail.com i us el tornaran traduït.

Resulta paradoxal que en plena revolució tecnològica hàgim de retornar a la carta certificada per fer sentir la nostra veu... I és que, veient i vivint aquests temps, hi ha massa coses que malauradament ens remeten a èpoques passades.