DRET A ESTAR INFORMATS
En qualsevol democràcia, per poder triar entre les diverses qüestions que es poden plantejar a la ciutadania, hem de tenir accés a informació veraç, contrastada i objectiva per poder treure les nostres pròpies conclusions.
Perquè la ciutadania tingui llibertat i capacitat de generar-se una opinió pròpia és imprescindible que la premsa faci la seva feina de manera ètica, responsable, rigorosa i objectiva. Que sigui lliure. I per a això, a l’hora d’abordar qualsevol informació és necessari que es faci respectant els principis que han de regir en un estat democràtic i de dret. Respectar la presumpció d’innocència de qualsevol persona és bàsic. Contrastar la informació, també. Tenir un rigorós respecte per no aportar informació que pugui danyar la imatge de les persones, la seva honorabilitat i la seva intimitat, també. I per poder elaborar la seva feina, la premsa ha de tenir garantit un espai on treballar: ja sigui físic (manifestacions, rodes de premsa), com en un sentit més abstracte. Això comporta també que els periodistes estiguin protegits pel que s’anomena “secret professional”, que els empara per no haver de revelar les seves fonts d’informació. No obstant això, aquest fet planteja algunes qüestions rellevants: quan aquesta informació prové d’una acció contrària a la llei, fins a quin punt estan emparats? Evidentment, de la mateixa manera que no es poden difondre imatges de menors sense el consentiment dels seus tutors, tampoc es poden donar dades protegides d’índole personal.
D’aquesta manera, s’obre alhora el debat sobre si la publicació de material que estava sota secret de sumari empara els professionals que, al seu torn, han obtingut aquesta informació sabent que qui els la donava estava delinquint. Ara que s’investiguen dotze periodistes de vuit mitjans, regeix per a ells el dret a informar per sobre de l’obligatorietat de complir amb les lleis? Perquè les lleis preveuen com a delicte que un funcionari faciliti la informació que ha de custodiar, però així mateix que qui la difon també està cometent un delicte. Estan emparats pel secret professional quan es tracta d’encobrir un delicte? S’ha de protegir els periodistes, i sobretot, els periodistes han de tenir cura de la professió no sent parcials, no publicant informació esbiaixada, no jutjant la política ni els obscurs interessos de les clavegueres.
