NEGOCIACIONS, TAMBÉ A CASA

Si el PSOE no ha tin­gut la prudència diplomàtica de reti­rar el decret llei con­tra el desen­vo­lu­pa­ment digi­tal de l’admi­nis­tració cata­lana i se l’ha fet apro­var pel PP i Ciu­ta­dans, i si Uni­das Pode­mos no té ni el valor ni la ver­go­nya d’opo­sar-s’hi, és del tot incom­pren­si­ble que ERC con­tinuï dis­po­sada a asseure’s en una taula de nego­ci­ació for­mada per “qua­tre potes” que són abso­lu­ta­ment incom­pa­ti­bles amb el que la Dipu­tació Per­ma­nent del Congrés va apro­var dime­cres pas­sat. És per­fec­ta­ment com­pren­si­ble i llo­a­ble que es defensi el diàleg amb els repre­sen­tants de l’Estat espa­nyol, ni que sigui per demos­trar que sem­pre són ells qui el dina­mi­ten. Però pot­ser hauríem de dedi­car més temps i esforços al diàleg intern entre les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes. Aquests matei­xos dies s’anun­cien nous títols dels lli­bres que pre­sos polítics, advo­cats defen­sors i peri­o­dis­tes han escrit sobre el procés polític i judi­cial que viu Cata­lu­nya. I entre el que es diu xiu­lant, el que es diu can­tant i el que es lle­geix entre línies, sem­bla que tenim prou motius per posar, pri­mer, ordre a casa nos­tra.