I FINS I TOT A L’ARCÀDIA REGNA LA MORT

Gràcies a la tele­visió del des­patx vaig poder gau­dir de la sessió de for­mació del Congrés dels Dipu­tats que es va pro­duir aquesta set­mana. Hi vaig veure riu­res, cares ale­gres amb els nous càrrecs, empen­tes lite­rals per ocu­par llocs als escons... Men­tre obser­vava el resul­tat de la gran festa de la democràcia, m’arri­bava per un canal de What­sApp –a mi per What­sApp m’arri­ben coses molt rares– una imatge de Les Ber­gers d’Arca­die, un dels qua­dres més famo­sos de Nico­las Pous­sin, pin­tor clas­si­cista francès del segle XVII.

L’obra de Pous­sin és pro­fun­da­ment al·legòrica, obs­cura i sub­terrània i, per tant, reve­la­dora. El pai­satge idíl·lic de l’arcàdia ens evoca la vida durant l’edat d’or mitològica, edat dels homes segons la qual exis­tia un regne d’ale­gria i pau, de men­jar i beure infi­nit, un regne sense mort i pati­ment..., però al mig de l’arcàdia, Pous­sin hi va posar una tomba amb la ins­cripció següent: “Et in arca­dia ego” (‘Jo, a l’arcàdia’). Jo, la tomba, la mort, fins i tot exis­teixo a l’arcàdia, on no hau­ria d’exis­tir. I mirava el qua­dre a la vegada que mirava la sessió d’inves­ti­dura, i no sé per quina raó tro­bava moltíssima relació entre els dos fets, un trans­fons tràgic que unia amb un fil l’arcàdia grega retra­tada per Pous­sin fa gai­rebé qua­tre-cents anys i el Congrés.

Perquè totes aques­tes ale­gries que es veien al Congrés tenen els seus fona­ments sobre cadàvers polítics que no fa ni sis mesos vivien aques­tes matei­xes ale­gries al mateix lloc, només cal que recor­dem Rivera i els seus cai­guts davant de Vox i el PP. La política en què estem immer­sos és més fluc­tu­ant que mai, la clàssica roda de la for­tuna gira cada cop a més revo­lu­ci­ons per minut, i qui ahir era a dalt de tot avui no és recor­dat per ningú. Els ale­gres dipu­tats, alguns d’ells molt superbs i enva­len­tits per la seva actual situ­ació per­so­nal i política, ho hau­rien d’anar recor­dant, ja que fins i tot a l’arcàdia política espa­nyola hi habita la mort, i aquesta cada dia té més fam.