SEGONA OPORTUNITAT
El Front Popular del 1936 va ser una gran aliança amb similituds amb la situació actual
No estic d’acord amb aquella observació que diu que les segones parts no són mai bones. Depèn. Trobo que no es pot generalitzar d’aquesta manera tan dràstica, perquè si aquesta màxima fos certa voldria dir que no tindríem dret a equivocar-nos i aprendre dels errors. Faig aquesta reflexió a propòsit d’una efemèride que recordarem aquest dilluns 16 de desembre i que està a punt de repetir-se. Com a mínim en l’esperit, en l’essència. Em refereixo al Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos que es va constituir ara fa vuitanta-quatre anys.
El de llavors va ser un pacte de coalició electoral, signat el gener del 1936 per diversos partits i organitzacions polítiques per presentar-se plegats a les eleccions del febrer d’aquell any. El Front Popular les va guanyar per un estret marge i això li va permetre dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l’autonomia a Catalunya, una reforma agrària que va posar fi a les condicions feudals que encara hi havia en molts latifundis, l’amnistia de presoners polítics, etc. Sí que és cert que la diferència és que l’actual pacte d’esquerres és posterior a unes eleccions, però el paral·lelisme amb la situació actual és claríssim i les mesures polítiques que s’haurien d’adoptar són gairebé calcades.
Com es poden imaginar els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dins l’ampli espectre de l’esquerra política, però els unia aquesta sensibilitat democràtica que abraçava des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d’esquerra i d’esquerra radical. Aquell front d’esquerres, els fronts populars, no es van crear només a l’Estat espanyol, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d’aquells temps que apostaven per una gran aliança d’esquerres amb la voluntat de combatre el creixement del feixisme, la ultradreta i la intolerància a Europa. Crec que són temps de llimar diferències i, pel bé de tots, donar-se i donar-nos una segona oportunitat.
