COHERÈNCIA RIGOR I VALENTIA

Jordi Cui­xart res­po­nia als esquit­xos de safa­reig que s’han produït entre ERC i Juntsx­Cat arran de la qua­li­fi­cació peni­tenciària dels pre­sos polítics, amb una piu­lada que dema­nava “coherència, rigor i valen­tia”. Ni una for­mació ni l’altra hau­rien de defu­gir la res­pon­sa­bi­li­tat política que els ha estat con­fi­ada. I en vir­tut d’això, hau­rien d’enten­dre que “coherència” vol dir no per­dre de vista que els seus líders cap­tius són pre­sos polítics, que el Codi Penal que se’ls aplica és tan sols una coar­tada jurídica per con­dem­nar-los i que el règim peni­ten­ci­ari que els fun­ci­o­na­ris de pre­sons admi­nis­tren només és un fac­tor cir­cums­tan­cial en el qual no cal gas­tar munició inne­cessària perquè mai pas­sarà de ser un foc secun­dari. En con­seqüència, el “rigor” els hau­ria de per­me­tre sepa­rar i dife­ren­ciar la defensa par­ti­cu­lar dels pre­sos de la demanda d’amnis­tia que l’inde­pen­den­tisme ha de man­te­nir insu­bor­na­ble­ment. I la “valen­tia” els hau­ria de vacu­nar con­tra les lla­mi­na­du­res ava­ri­ci­o­ses del peix al cove i con­tra la vani­tat del pro­ta­go­nisme. Per exem­ple.