COHERÈNCIA RIGOR I VALENTIA
Jordi Cuixart responia als esquitxos de safareig que s’han produït entre ERC i JuntsxCat arran de la qualificació penitenciària dels presos polítics, amb una piulada que demanava “coherència, rigor i valentia”. Ni una formació ni l’altra haurien de defugir la responsabilitat política que els ha estat confiada. I en virtut d’això, haurien d’entendre que “coherència” vol dir no perdre de vista que els seus líders captius són presos polítics, que el Codi Penal que se’ls aplica és tan sols una coartada jurídica per condemnar-los i que el règim penitenciari que els funcionaris de presons administren només és un factor circumstancial en el qual no cal gastar munició innecessària perquè mai passarà de ser un foc secundari. En conseqüència, el “rigor” els hauria de permetre separar i diferenciar la defensa particular dels presos de la demanda d’amnistia que l’independentisme ha de mantenir insubornablement. I la “valentia” els hauria de vacunar contra les llaminadures avaricioses del peix al cove i contra la vanitat del protagonisme. Per exemple.
