EL XANTATGE DE RYANAIR

Amb els antecedents de la companyia aèria irlandesa Ryanair d’utilitzar sovint pràctiques legals discutibles, un podria pensar que el seu president, Michael O’Leary, ja no ens tornaria a sorprendre amb noves excentricitats. Doncs no ha estat així, perquè aquesta setmana la companyia de baix cost ha fet pública la intenció de transformar els contractes indefinits de 160 treballadors de la base de Girona en fixos discontinus, a més d’aplicar una rebaixa del 25% del salari, de manera que cada any hauran d’estar tres mesos a l’atur, hauran de renunciar a l’antiguitat i hauran de canviar les seves categories laborals, i tot això a través dels anomenats “acords individuals massius”. Tota una ofensiva contundent adreçada a uns empleats que s’han vist obligats a signar les noves condicions o a ser acomiadats de manera fulminant i tancar una de les bases més antigues que l’aerolínia irlandesa tenia a l’Estat espanyol. Cal recordar que aquestes mesures entrarien en conflicte clar amb certs articles de l’Estatut dels Treballadors, que especifica que els empleats no poden renunciar als drets que tenen reconeguts per disposicions legals, com aquest mateix estatut o els establers pels convenis col·lectius.

Els sindicats ja han denunciat la decisió de Ryanair amb els empleats. Sigui com sigui, la companyia aèria pretén rebaixar costos i enviar a casa els treballadors durant els mesos de menys activitat, normalment entre novembre i març. Per tant, l’empresa ha decidit donar a la base de Girona caràcter estacional, és a dir, Ryanair no tindrà avions a l’aeroport durant alguns mesos de l’any.

La decisió ha sorprès per la seva contundència. Tot i així, la direcció de la companyia encara no sap com s’acabarà tot plegat, perquè el procés no està resolt definitivament. No es descarta que la decisió empresarial pugui acabar als tribunals. Temps al temps.

Mentrestant, la Generalitat ha valorat molt positivament que l’aeroport de les comarques gironines continuï oferint rutes amb presència de les aeronaus que duen el nom de Ryanair. La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona també ha titllat de “gran notícia” que la companyia segueixi a les pistes. Altres institucions també saluden la decisió perquè diuen que és important per al turisme, les empreses i l’economia d’aquestes comarques catalanes. En tot cas, asseguren que la decisió laboral de la direcció de l’empresa és un afer intern entre la companyia i els sindicats.

El cert és que aquest precedent obre un debat complex i perillós. Davant la decisió de Ryanair, certs interessos econòmics de la zona poden estar d’acord amb la decisió adoptada en l’àmbit empresarial, però és evident que la nova viabilitat es fa a partir del menyspreu i el xantatge als treballadors de la companyia afectada: o accepten o se’n van a casa. Segurament podríem trobar moltes veus que donarien suport a la direcció i d’altres, als empleats. Ara ens podríem preguntar què passaria si hi hagués una allau de decisions empresarials que anessin en la línia de la companyia de Michel O’Leary, és a dir, que comencessin a fer rebaixes de salaris del 25% perquè afavoreix el compte de resultats de l’empresa.

Es podria entendre si decisions com abaixar el sou durant un període breu o fer un ERO temporal es portessin a la pràctica sempre que fos una excepcionalitat enmig d’una recessió econòmica amb la idea de mantenir un bon nombre de treballadors que seguiran en plena activitat. Tanmateix, ara no és el cas, la crisi del 2008 ja fa anys que ha quedat enrere. A més, cal tenir present que la companyia irlandesa ha rebut diversos ajuts per part de l’administració catalana per import de 3,5 milions d’euros per col·laborar d’alguna manera en el reforçament de la presència, en aquest cas, d’una empresa necessària per a l’activitat econòmica d’unes comarques catalanes.

L’alarma va saltar a finals d’agost, quan Ryanair va assegurar que el 8 de gener la base de l’aerolínia de Girona tancaria. La firma irlandesa volia plantejar un ERO a totes les bases de l’Estat, com ara les de Les Palmas, Tenerife, Girona i Lanzarote. En total estaven afectats 512 treballadors, dels quals uns 120 eren pilots, segons informacions dels sindicats i el SEPLA.

Cal veure quin desenllaç acabarà tenint la decisió de l’aerolínia de baix cost. Caldrà estar atents al comportament d’altres companyies aèries per si imiten la decisió de la irlandesa. Per aquest motiu, els sindicats i les administracions hauran de vetllar a favor del bé comú més que mai.