Opinió

UNA SETMANA IMPORTANT

Dilluns ini­ci­a­rem la fase oral del pro­ce­di­ment d’ordre euro­pea de detenció i entrega (OEDE) a Bèlgica, i són molts els inter­ro­gants que, de manera rei­te­ra­tiva, se’ns van plan­te­jant perquè, com és lògic, estem al davant d’un esce­nari com­plex que no és sen­zill de com­pren­dre ni de dimen­si­o­nar. La pri­mera de les vis­tes orals ser­virà, sens dubte, per mar­car quin serà el marc fàctic i jurídic en què se cen­trarà el debat, així com l’agenda en què es desen­vo­lu­parà.

Els temes sobre els quals bas­cu­larà tot el debat són, de manera resu­mida, els següents: la immu­ni­tat del pre­si­dent Puig­de­mont i de Toni Comín, la vul­ne­ració de drets fona­men­tals i el procés amb les degu­des garan­ties i, final­ment, la doble incri­mi­nació. Expo­sats així sem­bla que la cosa ha de ser sen­zi­lla i ràpida, però res més allu­nyat de la rea­li­tat.

El tema de la immu­ni­tat està gene­rant rius de tinta i, gai­rebé sem­pre, tinta molt mal emprada, perquè no es par­teix ni de l’essència del pro­blema ni s’enfoca de la manera ade­quada. La immu­ni­tat és, sense cap dubte, el tema que s’haurà de resol­dre en pri­mer lloc perquè, en cas que sigui esti­mada, la resta del pro­ce­di­ment decau­ria i l’entrega no és només que seria invi­a­ble, sinó que resul­ta­ria ina­na­lit­za­ble i s’hau­ria de rebut­jar de ple.

Bàsica­ment, això sig­ni­fica que fins que no es resol­gui el tema de la immu­ni­tat no es podran abor­dar els altres temes que, en tot cas, són de fons. La qüestió de la immu­ni­tat no es resoldrà el dia 16, ja que depèn dels diver­sos pro­nun­ci­a­ments pen­dents davant del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE); és a dir, dependrà no només del que se sen­tenciï el dia 19 sobre les pre­ju­di­ci­als reme­ses per Marc­hena sinó, segu­ra­ment, del que es resol­gui en la cas­sació de mesu­res cau­te­lars i l’acció d’anul·lació que tenim inter­po­sa­des en nom i repre­sen­tació del pre­si­dent Puig­de­mont i de Toni Comín.

Encara és aviat per saber què serà el que final­ment esta­blirà el TJUE sobre la con­dició d’euro­di­pu­tats del pre­si­dent Puig­de­mont i de Toni Comín. Sabem que tenim la raó, i així ho va expo­sar i con­cloure l’advo­cat gene­ral el 12 de novem­bre, però tenir la raó no és sufi­ci­ent, és neces­sari que, a més, ens la donin ofi­ci­al­ment.

Un cop resolt el tema de la immu­ni­tat sabrem la resta del camí que hau­rem de recórrer. Si es reco­neix la con­dició d’euro­di­pu­tats de tots dos, ales­ho­res es tan­carà el pro­ce­di­ment d’OEDE i es retor­narà a Espa­nya indi­cant que no pro­ce­deix con­ti­nuar amb la seva tra­mi­tació, ja que es tracta d’euro­di­pu­tats elec­tes i pro­cla­mats que tenen immu­ni­tat. Si no es reco­neix, ales­ho­res el pro­ce­di­ment con­ti­nuarà i ens hau­rem d’endin­sar en altres línies de defensa que tenim molt ben desen­vo­lu­pa­des i pre­pa­ra­des.

El pri­mer bloc d’al·lega­ci­ons va sobre drets fona­men­tals i garan­ties d’un procés degut. Això ho vam plan­te­jar al novem­bre-desem­bre del 2017 i a l’abril-maig del 2018, però ara es veu reforçat pel pas del temps, el dic­tat de la sentència i una sèrie d’actu­a­ci­ons esta­tals que han ser­vit per con­so­li­dar la nos­tra recla­mació basada en vul­ne­ra­ci­ons sis­temàtiques de drets fona­men­tals i la falta de garan­ties de procés degut. En qual­se­vol pro­ce­di­ment d’OEDE, i per molt auto­ma­tit­zat que es cre­gui que són, els drets fona­men­tals, i la seva ade­quada pro­tecció, no són única­ment una obli­gació dels tri­bu­nals dels estats reque­rits sinó, també, causa impe­di­tiva de l’entrega com, si s’arribés a aquest punt, es demos­trarà.

Si el bloc de drets fona­men­tals i garan­ties de procés degut és extens, deta­llat i molt sòlid, el de falta de doble incri­mi­nació també ho és. Són mol­tes les oca­si­ons en què he hagut d’expli­car el mateix, però davant del cúmul de “relats” ofi­ci­als en sen­tit con­trari no està de més tor­nar-ho a expli­car: la doble incri­mi­nació no con­sis­teix en el fet que exis­tei­xin els matei­xos delic­tes als dos estats, sinó que els matei­xos fets siguin delic­tius, s’ano­me­nin com s’ano­me­nin, als dos països i, en aquest cas i com es va demos­trar a Ale­ma­nya, aquest requi­sit no es dona perquè els fets pels quals ha con­dem­nat el Suprem no són con­si­de­rats delic­tius més enllà dels Piri­neus.

Resu­mint, el pro­ce­di­ment d’OEDE en con­tra del pre­si­dent Puig­de­mont, Toni Comín i Lluís Puig no ha fet res més que començar i, per una via o per una altra, demos­tra­rem no única­ment que tenim la raó, sinó que és insos­te­ni­ble, en una Europa democràtica, inten­tar donar gat per lle­bre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.