FAMÍLIES I NADAL

El Nadal és una de les millors èpoques de l’any per visibilitzar el gran pes econòmic i polític que té la família, i la manera com s’ha organitzat, tradicionalment, en la societat.

Malgrat que bona part d’empreses i institucions aturen la seva activitat durant els dies de Nadal i donen vacances als seus treballadors, la feina no s’atura. Ans al contrari, es pot intensificar. Les dones, tinguin una jornada laboral o no fora de la llar, són les que majoritàriament organitzaran els esdeveniments nadalencs: què es cuinarà durant les festes, on se celebraran, qui ha de fer cada tasca, etc. També seran les que executaran la majoria de feines. Fa tres anys, el col·lectiu feminista Locas del Coño va crear un vídeo humorístic que promocionava la venda del sentador de madres, una eina que mantenia mares i àvies assegudes a la cadira durant els àpats nadalencs per evitar que elles fossin les que sempre cuinen, serveixen els plats i els recullen.

La divisió sexual del treball, en què les dones s’encarreguen de les tasques de cura, no remunerades i que es mantenen cada dia de l’any, mentre que els homes fan feina remunerada fora de la llar, amb períodes de descans, sol estar reforçada mitjançant les joguines que durant aquestes dates rebrà la mainada. Malgrat que l’evidència científica no ha trobat diferències significatives entre el cervell de mascles i femelles humans, es considera que hi ha joguines més adequades per a nenes (nines, cotxets, cuinetes) i d’altres per a nens (ninos d’acció, cotxes, pilotes, videojocs). Se solen marcar mitjançant el color rosa per a elles i el blau per a ells. Fins i tot, de cop i volta, d’una joguina neutra, se’n presenta una versió “per a nenes”: hi ha globus terraqüis roses, calculadores roses, pilotes roses, etc. Aquesta situació accentua la idea que allò universal és masculí, mentre que l’univers referencial de les dones, o les dones mateixes, són un afegit a la condició humana. A més, la majoria de joguines que representin persones mostraran subjectes blancs i sense cap discapacitat.

Les festes de Nadal són un indicatiu de qui s’asseu a la taula. Molts migrants tornaran als seus països d’origen a veure els familiars, si tenen prou recursos econòmics o els horaris laborals els ho permeten. El mateix passa amb els catalans racialitzats, que potser no tindran tots els familiars a taula perquè no han pogut venir del seu país d’origen fins a Catalunya. Per no parlar dels presos, menció especial per als polítics i els exiliats, que no podran celebrar el Nadal amb les seves famílies.

Tal com assenyalava l’escriptora i activista Bel Olid, en famílies en què un membre ha abusat sexualment d’un altre, o on bona part de la família no ha acceptat l’opció sexual o identitat de gènere d’un familiar, també hi haurà absències. En aquests casos, i com bé explica Olid, les absències no han de ser necessàriament dolentes. Poden ser un indicador que hi ha temes per resoldre al si de les famílies perquè puguin ser veritablement acollidores per a tothom. Poden ser una manera de replantejar-se què vol dir ser una família: més enllà dels llaços sanguinis, existeixen famílies que s’articulen al voltant de la cura dels seus membres o de l’articulació d’un projecte comú. El Nadal és un bon moment per reivindicar formes d’amor que s’escapin del romanticisme i la consanguinitat: podem celebrar el Nadal amb els amics, per exemple, o amb aquelles persones que no tenen una família sanguínia amb qui passar les festes.

Sara Ahmed assenyalava que les feministes hem de reivindicar el nostre rol d’aixafaguitarres que amarguem els àpats familiars. Les festes nadalenques són una bona oportunitat per posar sobre la taula qüestions controvertides que solen romandre amagades amb l’excusa de no pertorbar el bon rotllo familiar. Són un moment per fer pedagogia i entendre quins arguments són emprats per justificar el sexisme, el racisme i altres desigualtats.

Així doncs, el Nadal pot ser ben subversiu. Si comencéssim per fer-lo un període de descans per a tothom, ja seria un gran pas.