EUROPA SÍ QUE ENS MIRAVA
El que ha dit el Tribunal de Justícia de la UE rebotarà per les parets d’Europa durant algun temps. A les d’Espanya ha caigut com un tsunami, el que passa és que alguns encara intenten dissimular que estan calats fins als ossos.
Ha estat entretingut veure els mitjans de comunicació intentant desprestigiar el TJUE, i presidents com Page, que després de parlar de vaselina està intentant agafar-se al que sigui per cridar molt alt que visca la justícia espanyola. Perquè intenta jactar-se d’alguna cosa, no se sap ben bé de què, dient que el TJUE no ha dit res sobre la rebel·lió ni la sedició. Evidentment que no, perquè del que es tractava era de dilucidar si Junqueras havia estat retingut contra les normes europees pel Tribunal Suprem. Com així va ser: perquè tenia dret a ser a Brussel·les com a eurodiputat, perquè mantenir-lo tancat no era una decisió justificada a partir del dret, sinó de les sacrosantes voluntats dels guardians de les essències del que ells consideren sagrat: la unitat d’Espanya.
La bufetada que s’ha endut Marchena, i Lamela, i Llarena, i Zaragoza, i... el Tribunal Constitucional, i la Junta Central Electoral i... tots aquells que fan pudor de ranci ha estat descomunal. A Espanya encara no han començat a digerir l’estrèpit que això genera.
Perquè ens han dit molt clar (en espanyol per evitar confusions) que s’han vulnerat els drets de representants polítics. I, per tant, els de tots aquells que els hem votat. I això no ha fet res més que començar. Perquè ara és l’hora de recordar què va fer Tajani quan es va inventar unes mesures incomprensibles per evitar que Carles Puigdemont i Toni Comín trepitgessin el Parlament Europeu.
Potser sí que Europa estava mirant i ara és quan comença a parlar.
