EL RAVE I LA PENYORA
L’escurçó de Ciudadanos es va passejar pel Congrés de Diputats demanant que sortissin els valents, i a la tribuna hi va pujar Montse Bassa, que va fer la intervenció més valenta de totes: amb la tinta encara fresca del pacte d’investidura signat entre ERC i el PSOE, la diputada republicana no es va estar d’incloure el partit socialista a la bancada dels carcellers dels presos polítics i repressors de l’independentisme, ni d’afirmar que la governabilitat d’Espanya li importava un rave. Una intervenció difícil, voltada de cafres i energúmens. I per això més valuosa, sobretot per a qui ha de viure entre el dolor permanent, com a germana d’una presa política, i la integració en un partit que ha fet una aposta de diàleg i per al qual la formació d’un govern d’esquerres és una prova estratègica i no un rave. Tampoc ho és per a la resta d’independentistes catalans, i no pas perquè preferim els fantasmes i els barons del PSOE als del PP, sinó perquè la partida que ERC juga amb ells la fa amb les seves cartes tot i que la penyora som tots.
