EXOTISMES

La violència mas­clista, un feno­men glo­bal, s’expressa de manera dife­rent segons el con­text geogràfic i històric. En cada un d’aquests espais, la cul­tura, les tra­di­ci­ons i les cre­en­ces reli­gi­o­ses són empra­des per jus­ti­fi­car com­por­ta­ments des­ti­nats a sot­me­tre les dones. De vega­des, de forma deli­be­ra­da­ment falsa: mal­grat que ni el cris­ti­a­nisme, ni l’isla­misme, ni el juda­isme, ni l’hin­du­isme, ni el sik­hisme per­me­ten els matri­mo­nis forçosos, mol­tes famílies fan ser­vir la religió d’excusa per casar fami­li­ars a la força.

A causa del racisme, les for­mes de violència mas­clista pre­sents en països no occi­den­tals són con­si­de­ra­des com a part intrínseca d’aque­lles cul­tu­res tit­lla­des d’exòtiques, vin­cu­la­des a una tra­dició essen­ci­a­lit­zada i inal­te­ra­ble. Així, la violència mas­clista passa a ser un tret defi­ni­tori d’aque­lles cul­tu­res. En con­tra­po­sició, les violències ocor­re­gu­des a Occi­dent, i pati­des per les dones blan­ques, són vis­tes com a suc­ces­sos ideològics des­lli­gats de cap mena de cos­tum o tra­dició, i que en cap cas esde­ve­nen un tret defi­ni­tori de la civi­lit­zació occi­den­tal.

Per exem­ple, el con­cepte de crims basats en l’honor sol aparèixer lli­gat als assas­si­nats o a altres agres­si­ons físiques que rep una dona, nor­mal­ment índia o pakis­ta­nesa, per part dels seus fami­li­ars. Tan­ma­teix, no pen­sem en la sex­torsió com a delicte basat en l’honor, mal­grat que en té un com­po­nent impor­tant. Un home deci­deix difon­dre a ter­cers vídeos o foto­gra­fies eròtiques d’una dona, sense que ella ho hagi permès, perquè con­si­dera que la soci­e­tat l’amo­nes­tarà a ella per la seva acti­tud sexual, mal­grat que, en algun cas, l’home també hi apa­re­gui. El públic tam­poc con­si­de­rarà que difon­dre mate­rial sense el con­sen­ti­ment de la dona sigui delicte, ja que, seguint la lògica que impera a l’espai públic, per­cep que són elles les que han de pre­ser­var la inte­gri­tat sexual, molt lli­gada a la dig­ni­tat com a dona. Si no ho fan, esde­ve­nen un cos a dis­po­sició dels homes: una dona que va beguda, grava un vídeo eròtic o fa auto­es­top passa a ser cul­pa­ble de tot el que li ocorri. Quan una tre­ba­lla­dora d’Iveco es va suïcidar arran de la difusió d’imat­ges sexu­als seves, molts mit­jans es van pre­o­cu­par més per com se sen­tien el marit i el fill que no pas per com devia ser la violència que ella havia patit per arri­bar a lle­var-se la vida.

Un altre cas és la muti­lació geni­tal feme­nina, una pràctica rea­lit­zada en una tren­tena de països de l’Àfrica i l’Àsia occi­den­tal. Occi­dent, però, també ha rea­lit­zat alte­ra­ci­ons geni­tals per reforçar el con­trol sobre la sexu­a­li­tat, com ara les ope­ra­ci­ons als nadons inter­se­xu­als, que nei­xen amb geni­tals ambi­gus, perquè s’adeqüin al que la soci­e­tat entén per geni­tals mas­cu­lins o feme­nins. D’altra banda, l’excés d’epi­si­o­to­mies –tall al peri­neu per faci­li­tar el part– i de cesàries fetes sense una neces­si­tat estric­ta­ment vin­cu­lada a la salut que es regis­tra en hos­pi­tals cata­lans i espa­nyols mos­tra fins a quin punt els cos­sos de les dones poden ser tallats per a como­di­tat d’altres per­so­nes. Men­tre l’OMS esti­pula que la xifra d’epi­si­o­to­mies no ha de pas­sar del 20% del total, a Espa­nya vuit de cada deu mares l’han patida.

Arreu del món tro­bem exem­ples de pràcti­ques per­ju­di­ci­als per a les dones que es rea­lit­zen en nom d’ide­als de bellesa. A la Xina, exis­tia la dolo­rosa pràctica dels peus de lotus, que alte­rava els peus de les dones, doble­gant-los els dits, perquè tin­gues­sin una forma tri­an­gu­lar. Tan­ma­teix, la pri­mor extrema asso­ci­ada als cànons de bellesa occi­den­tals no es per­cep com una cosa cul­tu­ral­ment pro­blemàtica, mal­grat que porta mol­tes dones a emma­lal­tir d’anorèxia i que és un ideal inas­so­li­ble tant per a la majo­ria de dones com per a mol­tes models, que, o bé són reto­ca­des amb Pho­tos­hop en imat­ges, o bé són sot­me­ses a pri­va­ci­ons ali­mentàries abans de des­fi­lar.

Per llui­tar con­tra les violències mas­clis­tes cal detec­tar les raons que les cau­sen. Els pre­ju­di­cis sobre les cul­tu­res per­ce­bu­des com a occi­den­tals, i la relació amb la resta, poden esbi­ai­xar la forma que tenim de valo­rar-les i, per tant, d’actuar per erra­di­car-les.