CELEBRACIONS

És el Dia de la República. A l’Índia. Ara fa setanta anys, el 26 de gener del 1950, l’Índia va acon­se­guir la inde­pendència del Regne Unit. Tres anys abans, el 15 d’agost del 1947, ja s’havia decla­rat inde­pen­dent després que el Par­la­ment britànic aprovés l’Indian Inde­pent Act. La llei divi­dia el país segons els interes­sos britànics i musul­mans en la Unió Índia i el Pakis­tan. Aque­lla par­tició va por­tar enfron­ta­ments vio­lents, mili­ons de des­plaçats, tant hindús com musul­mans, i l’assas­si­nat de Gandhi. No va ser, però, fins que es va acon­se­guir votar la cons­ti­tució, el 26 de novem­bre del 1949, que l’Índia es va con­ver­tir en una república fede­ral, i Jawa­har­lal Nehru va ser con­fir­mat en el càrrec de pri­mer minis­tre. El Regne Unit, forçat pels esde­ve­ni­ments després de la Segona Guerra Mun­dial i sense el suport de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, es va veure obli­gat a cedir als desit­jos llar­ga­ment rei­vin­di­cats pels indis. Si bé és veri­tat que els britànics van dei­xar els indis ben empan­ta­ne­gats amb aque­lla divisió, no és menys cert que com a mínim el par­la­ment indi, a través d’una assem­blea cons­ti­tu­ent, va redac­tar la cons­ti­tució del nou país. I específica­ment hi havia un arti­cle que eli­mi­nava totes les lleis del Par­la­ment britànic que regien sobre el ter­ri­tori ara inde­pen­dent. El tan expo­sat exem­ple indi –i no només per la deso­bediència civil– per acon­se­guir arri­bar a des­fer-se del jou britànic quan par­lem del nos­tre procés inde­pen­den­tista posa de mani­fest dos ele­ments, dues rea­li­tats. L’una, que mal­grat la volun­tat que no es vessi ni una gota de sang, hi ha sacri­fi­cis que s’han de fer, tot i que en aquesta època pot­ser no cal que siguin humans, no cal que es tra­du­ei­xin en vides huma­nes. I l’altre fac­tor és el tem­po­ral/acto­ral. El tempo de les coses, mar­cat per un ter­cer actor i que acaba deter­mi­nant que un dels dos con­ten­dents gua­nyi la par­tida perquè veu que ja no té sen­tit con­ti­nuar bre­gant cap a una direcció que no porta enlloc. En el nos­tre cas, crec que el tempo judi­cial euro­peu ha de ser la clau de volta que porti el des­llo­ri­ga­dor de la inde­pendència cata­lana. Si un cop reco­ne­guts, els indis van tri­gar tres anys a cele­brar el Dia de la República, hem de con­fiar que, tard o d’hora, els cata­lans també cele­bra­rem el nos­tre.