JA N’HI HA PROU, D’AQUEST COLOR
Educar sota sospita, treballar sota sospita. Crònica d’Isabel Garcia Pagan a La Vanguardia el 18 de gener sobre la queixa del consell de personal del Parlament a la mesa per amenaces i coaccions en l’exercici de les seves funcions. Professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, linxats públicament i irresponsablement amb odi, acusats de delicte d’odi. Cas arxivat.
Assetjament, persecució al professorat o al personal del Parlament. Quan l’altre és l’enemic i se’l tracta com a tal. “No farem presoners.” Judicialització, la via de la denúncia, de la crispació, de la confrontació, de l’antipolítica. De la coacció, de l’insult, de l’ofec, de la humiliació. I/o intolerància amb els que, durant dècades, han estat minoria (o majoria) oprimida, negada o subalterna (posa-hi per raó de gènere, d’identitat i d’orientació sexoafectiva, d’opció política, ètnia, etc.) i gosa voler viure en igualtat de drets i deures que la resta de la ciutadania. Ja n’hi ha prou, d’aquest color. Com la imposició de la censura parental, contra l’adoctrinament als centres educatius. Una necessària major participació de les famílies als centres no ha de dependre d’exercir el dret a veto, sinó de compartir i col·laborar en la millora de l’èxit educatiu (que va molt més enllà de l’èxit escolar) de l’alumnat, de la convivència, de la formació cívica i personal i del coneixement i respecte a drets i deures.
Croada contra un suposat políticament correcte, contra un suposat adoctrinament. La imposició contra qui vol subvertir dècades i segles d’autoritarisme, de classisme, de sexisme... Han caricaturitzat uns suposats règims opressors que ofeguen les llibertats individuals i han convertit en valent el que, com un heroi homèric, el desafia: sigui enarborant una bandera espanyola en terra d’ofec nacionalista català, sigui defensant el bilingüisme en una escola que bandeja el castellà perquè el vol fer desaparèixer del mapa, reivindicant que és mascle i hetero i que hi ha un lobby femiqueer que ho manega tot. Que diu amb majúscules allò que el terrible políticament correcte amaga. Que neda contra un corrent desbocat i insofrible. Forma part dels valents, dels alternatius, dels subversius.
No els menystinguem, no ho menystinguem. Aprenguem dels errors dels altres i dels propis. Sense relativismes. Enfortim la societat, la ciutadania, la convivència contra la temptació autoritària, contra l’autoritarisme.
